D’exàmens i “republicacions”

A la UPF aquest any hem tingut la gran sort de fer coincidir els exàmens del segon trimestre després de les vacances de Setmana Santa, per tant, una es veu –més o menys– amb l’obligació d’estudiar. Així doncs, si aquests dies no m’inspiro –segurament per falta de temps– em permetré el luxe de “republicar” articles que vaig fer ja fa temps, sobre diferents temàtiques. Potser no hi trobareu reflexió política, però espero que també siguin del vostre agrat.

Avui però, en penjo un que m’ha fet gràcia de rellegir, i sí que és polític. Vegin.

I atenció: a data d’1 d’octubre de 2007:

«Les Generals, un possible gran drama.


Ahir ja vaig dir que volia fer un apunt sobre el llibre que m’estic llegint: Maquiavel en democràcia. Mecànica de poder, d’Édouard Balladur. Així doncs, en l’inici del capítol IV, quan parla de virtuts i defectes necessaris, l’autor fa un apunt sobre la sinceritat, i explica el següent:


“El polític parla i actua de manera que la gent cregui en ell i que, convençuda de la seva sinceritat, confiï en allò que diu. Aquesta confiança, a la llarga, pot comportar la decepció entre els ciutadans, la sensació que se’ls ha aixecat la camisa. Llavors, tan aviat serà rigorós amb el polític i li retirarà el suport, com fatalista, abaixarà el cap, convençut que dir la veritat i complir les promeses no és compatible amb la conquesta i l’exercici del poder. Si es tracta d’una causa que no li arriba al cor, s’hi resignarà; si, en canvi, el commou, no el podrà perdonar.”


Això no és exactament el que ha passat amb el govern tripartit, i especialment amb Esquerra?

Esperem que “la causa no commogui” –o almenys no en excés–, perquè sinó les Generals poden ser un drama. I dels que es recorden. »


LA CANÇÓ: Nocturne in E Minor, Op. 72, No. 1, de Frédéric Chopin.

Advertisements

One thought on “D’exàmens i “republicacions”

  1. La confiança sempre es perd, en tot cicle polític. Hi ha qui ho atribueix a la vida del producte (neixement, progressió, maduració i declivi). Els polítics són un producte, a una escala més reduïda ells són els valors i els votants els accionistes. Però crec que el sistema parlamentarista i el posicionament o situació del polític en aquest àmbit ajuden moltíssim en la pèrdua de confiança.

    Primerament, per qüestió d’estructura. Un vot cada quatre anys, davant d’un panorama desmotivador sona a estafa. JO m’atreviria a dir dèficit democràtic. La democràcia representativa equival a 1/1461 dies de període democràtic. Diferent de models mixtes o totalment participatius (en aquests últims no hi confio massa).

    D’altra banda el posicionament ideològic. Abans feies el joc de les lletres amb E – R – C. Bé, aquest és el més influent. L’opinió pública majoritària diu que si ERC s’hagués quedat a l’oposició sense governar avui seria la segona força política. L’eix dreta/esquerra – centralisme/perifèria crec que ha estat el que ha perdut Esquerra. Ha volgut ser massa “socialdemòcrata” i poc “nacionalista”.

    PD: disculpeu-me la provocació. No sóc simpatitzant d’ERC. Però en referència a Carretero.. Crec que és el Sarkozy català.

    (Sóc conegut de l’Anna Basora)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s