A l’apreciat Joan Arnera, (i el Perquè de Carretero estigmatitzat com a liberal-salvatge)

M’havia promès no fer un nou article durant aquestes “vacances”, però per al·lusió directa d’en Joan Arnera – que em dedica gairebé exclusivament un post sobre una idea i/o hipòtesi que vaig escriure fa uns dies–, aquí va:

En Joan, amb el to tant fantàstic i incisiu que el caracteritza, comença a teoritzar, en el seu article, sobre això de ser d’esquerres i de dretes –fet que d’altra banda es mereixerà un article per sí sol, perquè aquesta categorització, a ple segle XXI, perd completament el sentit–. Parla també sobre les polítiques econòmiques, anomena els sectors pro-marxistes del partit, i en resum, deixa entreveure que la meva percepció és fruit d’un complot d’aquests últims per tal d’endimoniar a Convergència i per justificar el pacte tripartit amb el PSC –vegis Puigcercós & comany–.

A veure, anem per parts:

Des d’un principi, no estic negant que existeixin “interessos ocults” darrera d’aquest tipus d’arguments, ja que és prou raonable –tot per no perdre la cadira–; ara bé, d’aquí a basar el discurs en dir que aquest és fruit d’això, n’hi ha un bocí.

I més concretament, amb el que en Joan diu a l’article, no estic gents d’acord sobre això de que “si els socialistes són les esquerres, jo no sóc d’esquerres” –i aquí suposo que en referir-se als socialistes en Joan (i també en Carretero) ho fa al·ludint al PSC, i no pas al corrent ideològic d’extrema esquerra…– Així doncs, ¿quin problema hi ha en tenir un discurs progressista? –vull dir, lògicament, que no cal que sigui tant caspós com el que representa el PSC amb això de la llei paritat i el cànon digital– però pensar en una societat en que els seus ciutadans parteixin d’una igualtat d’oportunitats –que fins i tot això ho defensa el més liberal, on per cert, entre ells m’hi incloc– no em sembla pas cap error.

En Joan després diu: “perquè siguin el què siguin els socialistes, nosaltres hem de ser una altra cosa.”. D’acord, que hem de ser una altra cosa fantàstic, ho sabem tots, però no per això hem de defugir alguns punts que ens hi uneixen –que n’hi ha, com molt bé sap el mateix Joan, com ho va demostrar fa dies amb un article que parlava sobre el tipus de votant socialista, dividit en sis tipologies –text que per cert recomano per la seva clarividència– i on ell mateix en un comentari conclou: “És important saber contra qui lluitem, i quin tant per cent d’aquesta gent són recuperables…”.

Així doncs, estimat Joan, arribem a la mateixa conclusió: no hem de renunciar a la nostra identitat d’esquerres.

Amb aquesta idea, passem al tema que ens ocupa: Carretero.

¿Perquè dic que aquest no és d’esquerres? –merda, ara sí que m’hauré de justificar per tal d’explicar què considero jo que és ser d’esquerres… Però vaja, partim de la idea que s’està d’acord amb la redistribució de la riquesa, s’accepta una despesa en polítiques socials important, i en resum, es creu en un Estat socialdemòcrata entès a l’europea–.

¿I doncs, perquè vaig apuntar una hipòtesi que afirma que Carretero no és d’esquerres? Doncs simplement perquè no en parla. O, com a mínim, jo no n’he sentit res. Tant senzill com això. A diferència per exemple, de l’altre corrent crític d’Esquerra –Esquerra independentista– on aquests sí que defensen un clar discurs socialdemòcrata –vegin sinó el seu llibre “Independència 2014”–.

Pot semblar simplista i amb poc pes l’argument. Potser sí, i no ho nego. I ja vaig dir que aquest potser era fruit d’allò que en diuen els economistes “l’existència d’informació imperfecta”: potser no he escoltat amb prou atenció el seu argument fet que ha propiciat una confusió.

No se, però en tot cas, el què vol dir en Joan quan parla de “no-renúncies” és la defensa i la priorització de l’eix nacional sobre l’econòmic –cosa que fa temps que defenso, i amb les conseqüents baralles que em porta amb els socialistes –i aquest com sí, referint-me al corrent ideològic de l’extrema esquerra– que hi ha a les JERC, entre d’altes–.

Si realment Carretero vol apostar també per polítiques socialdemòcrates, que es noti.

I si això és així, on està el web de suport a RCat?

LA CANÇÓ: Nocturne in E Minor, Op. 72, No. 1, de Frédéric Chopin.

Anuncis

5 thoughts on “A l’apreciat Joan Arnera, (i el Perquè de Carretero estigmatitzat com a liberal-salvatge)

  1. La qüestió de l’eix nacional i de l’eix social és enganyosa tal com la plantegen els polítics oficialistes. Pel poble català, l’alliberament nacional i l’alliberament social haurien d’ésser indestriables.

    Una altra cosa és la qüestió de les urgències. La qüestió nacional és més urgent en el sentit que hi ha en joc la desaparició del poble català, per assimilació dins les nacions espanyola i francesa. Si culmina l’assimilació, llavors la reivindicació catalana quedarà en l’aire i s’esvairà.

    Contràriament, en la qüestió social és segur que seguirà oberta mentre duri el capitalisme.

    Dit d’una altra manera, Espanya sí pot destruir la personalitat nacional de Catalunya. Però el capitalisme no pot destruir la font de la plus-vàlua: simplement pot (i ha) d’augmentar-ne l’explotació.

    Ara bé, tampoc no cal dramatitzar. Tens tota la raó en argumentar que ara com ara cal prioritzar “l’eix nacional”. És el més urgent. Però seria un error molt gran fer el joc al PSOE i considerar el PSOE (i Iniciativa, ja que hi som) com un “pol” en l’eix social. No ho són, en absolut. Les polítiques del PSOE són idèntiques a efectes pràctics a les del PP, a les de CiU i a les de Carretero si manés. Així, com que l’eix social es troba tan escorat cap a la dreta, el que cal és treure de l’equació l’espanyolina. Amb el PP i amb el PSOE fora, sens dubte que es replantejarà l’eix social, i apareixerà una veritable esquerra socialista.

  2. Lídia, sóc fora i no tinc adsl, o sigui que et responc molt de pressa, sorry.

    1) Dius: “no estic gents d’acord sobre això de que “si els socialistes són les esquerres, jo no sóc d’esquerres””. Lídia, evidentment això és una boutade, dona (!) No es tracta de pas de no ser d’esquerres, sinó de no subordinar-ho tot al fet de ser d’esquerres, ok?

    2)Dius “perquè vaig apuntar una hipòtesi que afirma que Carretero no és d’esquerres? Doncs simplement perquè no en parla”. Dona, és clar, què vols que et digui, aquest argument em sembla una mica tonto. No recordes com van ser les polítiques de l’ajuntament de Puigcerdà (?), o l’actuació de Carretero a Governació? Va ser de dretes? Ah, sí? Ara citaré el Montilla, hòstia, però el què cal que valorem són els fets, no les paraules! Carretero no és que no parli d’esquerres, que sí que en parla. Diu que l’eix nacional no es pot subordinar a l’exi esquerra-dreta. I a més, tu mateixa ja ho dius que sobre això de les esquerres i les dretes hi hauria, avui, molt i molt a discutir!!!

    3) Dius que “ja fa temps que defenso” la defensa i la priorització de l’eix nacional sobre l’econòmic. Cony, Lídia, doncs és que es tracta d’això. Això és el què diu Carretero. I en canvi, no és el què diuen (o el què fan) ni Carod ni Puigcercòs. Ergo…

    4) Sobre Esquerra Independentista ja en parlarem. Llegeix en Lluís Pérez, per exemple, i ja m’explicaràs si tenen les coses clares, aquesta gent jove de les JERC que diuen donar suport a l’Uriel Bertran (que és amic íntim de Puigcercòs, per cert…) En parlarem…

    De fet, Lídia, t’hi resisteixes però el teu post altra vegada carretereja, fins i tot quan l’escrius amb l’objectiu contrari… Et veig convençuda en quatre dies, hehehe!!!

    Au, salut i bona Pasqua

  3. Dídac: “…Així, com que l’eix social es troba tan escorat cap a la dreta…” HAHAHAHAHAAHAHAHAHAHAHA

    Sí, Dídac, sí, el PSOE és super de dretes, ultraliberal i neocon.

    “sens dubte que es replantejarà l’eix social, i apareixerà una veritable esquerra socialista.” Dídac, a Catalunya tenim ja quatre esquerres socialistes (PSC, ICV, ERC, CIU -i el PP quan li convé-); No fotem.

  4. Encara queda pendent saber que significa, que vol dir, quins fets són els “atributs” de “ser d’esquerres”.

    Bombardejar Belgrad, no es de dretes ni d’esquerres. Fou necessaari fer-ho, des de l’Administracio Clinton, per aturar i fer caure despre´s Milosevic i fer respectar drets humans.

    El sistema d’ensenyament public, amb escoles publiques i escoles concertades, és d’esquerres, de centre o de dretes? De sentit comú, vista la realitat, i de sentit nacional català, diria jo.

    Fer quadrar els pressupostos publics es de dretes o d’esquerres?
    De governants capaços.

    Muntar el Forum de les Cultures va ser d’esquerres? o fou una pallassada i una disbauxa pessebrista de llençar diners públics, i encobrir una operacio urbanística d’altissimes plusvàlues, on el sector municipal barceloni es va emmerdar fins el final? dretes o esquerres?

    El liberalisme és de dretes o d’esquerres? quin, i quan, diria jo.

    I la defensa del medi ambient, no es conservadurisme? I tant.
    I el conservdurisme es de dretes o d’esquerres o de no res?

    Ai, els calaixos. L’Ikea no dona sol.lucions a la complexa vida real i a la llibertat d’actuació de les persones.

    Cordialment,

    Andreu

  5. M’ha encantat la resposta del senyor Joan Arnera. Tan sols afegiré que, mentre nosaltres perdem el temps que si esquerres o dretes, ens estem quedant sense país. Carretero ha estat una de les poques les persones destacades que en públic ha dit (també a la roda de premsa del Col·legi de periodistes) que cal donar prioritat a l’eix nacional. I punt! Ho vol això en Carod? Ho vol això en Puigcercós? Si ho volen, que ho diguin i actuïn en conseqüència.

    Al final, resultarà que ser d’esquerres és fer conseller d’Educació l’Ernest Maragall i portar els fills a una escola privada d’elit, oi José Montilla?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s