Fragments* [del 8 d’agost de 07]

Com ja vaig avançar al post ahir, el dilluns vaig començar a llegir el llibre de Joan Sales, Incerta glòria. Com de costum, sempre que llegeixo tinc el meu bloc ben a prop per poder anotar algunes coses que em vénen al cap, o algun fragment que em crida especialment l’atenció. Així doncs, aquí en teniu alguns de l’obra de Sales:

“Allò; veus, era una emoció; si bé et diré amb franquesa que m’hi faltava l’essencial. L’essencial de l’emoció, saps: llegir-la en uns altres ulls. Aquesta és una de les faltes més sensibles: que les nostres emocions, per ser-ho de debò, necessiten un còmplice.” Capítol 1, de la primera part.

“– No se si t’has fixat que el ciri pasqual s’encén el dissabte de glòria i s’apaga el dijous de l’Ascenció, i fins l’any que ve. Tots vivim amb l’esperança que cada any, el dissabte de glòria, es tornarà a encendre; el dissabte de glòria, és a dir, a principis de primavera. Però vindrà un any que no s’encendrà. Un any no tornarà la primavera. ¿No has pensat mai que l’abril, el de la incerta gloria, se’ns està escapant dels dits? Incerta o no, és la única gloria.” […] pàgina 75; Capítol 1, primera part.

“[…] ¿saps que et dic jo, jo? Estima-la, però amb tota l’ànima; estima-la tant com puguis. Si no pots creure en res més, creu almenys en l’anarquisme. La qüestió és creure i estimar; si creus en alguna cosa, si estimes de tot cor, prou que aniràs trobant el bon camí de mica en mica.” pàgina 96; capítol 2, primera part.

“[…] Era una borratxera, però ¿de què? ¿Era allò que en diuen una passió? En tot cas, alguna cosa que no havia sentit mai fins ara. No sé què val un sentiment així, ni m’importa; només sé que és un desig tant lancinant, que si amb ella hagués de sofrir el suplici més atroç la desitjaria igual o encara més…” pàgina 102; capítol 3, primera part.

El que m’agrada més però, és aquest:

“[…] Oh, no, la solitud no és el meu fort. Necessito còmplices, ¿sents? Parlar tot sol en veu alta em desmoralitza; necessito la complicitat d’un que m’escolti. Ve a ser com l’amor, que com tots sabem és un crim, però allò que té de més desagradable és que no el puguem perpetrar sense un còmplice. pàgina 80; capítol 1, primera part.

Publicat el 8 d’agost de 2007.

LA CANÇÓ: Sinfonia Concertante In E Flat, K 364 – 3. Presto, Wolfgang Amadeus Mozart.

Anuncis

3 thoughts on “Fragments* [del 8 d’agost de 07]

  1. El crim de l’amor comença sense socis.

    Quan encara no coneixíem les quatre estacions, qui ens criava ens estimava sense correspost/a, érem emocions però no érem sentiments.

    Ploro per aquell que no és capaç d’estimar-se sense ajuda i segueix maleint-se sense arribar enamorar-se d’ell mateix.

    Camino estimant a tothom, però això em fa preguntar-me si no serà que realment no estimo prou a ningú.

    Espero que algú em faci digne d’ésser “David” (nom d’origen hebreu que significa estimat)

    David Molina Moya

    P.S. tranquils ni m’he tornat boig ni m’ha posseït cap poeta mediocre, són els exàmens. Quan els acabi us tornaré a tractar amb una destral de guerra verbal.

  2. Apreciada Lidia,

    Incerta Glòria es una meravella. I m’alegra veure que també t’acompanya sovint. Quin pais, aquest, tant mesquí, que un 95% de la població, inclosa la universitària, no sapm qui fou en Joan Sales…

    Em permeto, i disculpa, suggerir-te, per a quan et vagi bé, un llibre, per a mí complementari d’Incerta Glòria, i també cabdal.

    El títol “Recalada”, d’en Raimon Galí, un altre gran patriota, gran pedagog, i activista impenitent. Es la gran crònica del seu retorn a Catalunya, quan amb en Joan Sales, decideixen acabar amb l’exili mexicà, per ells, per les seves famílies directes, i per intentar treballar eficaçament pel ressorgiment de Catalunya.

    A mí, d’una altra generació, també em va impactar molt i molt. Potser perque el coneixia una mica, pero crec que es també una obra quasi indispensable. I atemporal.

    Cordialment,

    Andreu

  3. David, no cal que siguis poeta mediocre, doncs ja ets mediocre vagis o no amb “destral de guerra verbal”.

    Sort que la Lídia deixa clar que el bloc no és una plataforma perquè -gent com tu!- tiris la canya descaradament. Exàmens? Ànsies masculines company :D!

    Apa, a flirtejar amb apunts i no pas amb “futures politòlogues”.

    A reveure

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s