Sectaris al quadrat*

Dir que al nostre país hi ha sectaris –sectaris polítics, s’entén– no és pas cap notícia. I ni molt menys quan ens referim als sectors nacionalment catalans d’aquest. Ara bé, els que si que resulten curiosos –per dir-ho d’alguna manera–, són els sectaris dins dels mateixos partits: és absolutament innegable que a Catalunya, ara com ara, predomina la figura del sectari al quadrat, també conegut com a sectari2: és aquell individu –majoritàriament molt polititzat– que a banda de tenir discrepàncies ideològiques i estratègiques amb la resta de partits que configuren l’arc parlamentari, també en té, i de molt serioses, amb els propis votants de les mateixes sigles.

Per posar un exemple, així, “a l’atzar”: Esquerra Republicana de Catalunya. 4 grups ideològics: tots barallats entre ells, on mútuament es tracten de rancuniosos, “poltronistes”, còmplices del PSC i/o de CiU. Un cas d’estudi digne per escriure un llibre sencer. I per no parlar de CiU.

I no em refereixo al fet que algú és pugui o no posicionar en una banda o altra, en un líder o en un altre, en una estratègia o en una altra. No és això. Em refereixo a aquell qui no veu més enllà del seu cercle de partit, secció local o amistats diverses.

I ara us podeu preguntar, lògicament, a qui considero individu no sectari. Doncs és aquell que, per la seva condició –normalment de no militant, encara que no sempre és així– no veu com el dimoni tota aquella persona que no voti el mateix que ell, no té por de canviar la seva opció de vot si el seu partit no ho fa bé –sense por que se’l titlli de venut– i entén els partits com a mitjans instrumentals i no com a fins. Als no sectaris, se’ls reconeix d’una hora lluny.

Algun dia tocarà fer l’arrel quadrada.

Temps al temps.  

LA CANÇÓ: Speak of the Devil, de Sum 41.

* article publicat a MónDivers.cat

 

Anuncis

4 thoughts on “Sectaris al quadrat*

  1. Gràcies al sectarisme tenim un estatut que fa pena, no som capaços d’anar a negociar un bon finançament, etc etc. I així ens va!
    Fent una mica de demagògia podriem dir que es comença per petites dosis de sectarisme i s’acaba amb autèntiques guerres civils.

  2. Carretero, “Rajordón”, Duran, Bono, etc. candidats al millor sectari al quadrat.
    Polítics tant ben vistos fora del partit com odiats endins d’ell.

  3. jajaja Lídia perdona però tu ja ho ets, de sectària! L’única cosa que et falta és la militància! (et recordo converses sobre qui votar? Jiji) Un petó*

  4. Si fa 30 anys a l’UAB haguessin pogut disposar de blogs, com serien ara les coses? Es una meravella poder veure la evolució del pensament. Allò de la pel•lícula “el efecto mariposa”
    Any way. Els millors tallats a l’estiu al pa amb vi i sucre.
    Cuidat i dona corda al pensament

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s