Sense formalismes: EI o Reagrupament?

Llegeixo que l’amic Elies ens obsequia de nou amb un article dels seus. Normalment brillants, i aquest no n’és pas una excepció. En l’esmentat article l’Elies apel·la directament al comportament “d’alguns blocaires que s’autoproclamen com a sobiranistes i que des de l’inici d’aquesta decisiva campanya d’ERC [Blocs amb estrella] porten defugint entrar-hi.” Seguidament apunta: “Potser es pensen que aquest no posicionament, que no prendre-hi part, els permetrà estar per sobre del bé i del mal.” […] I finalment…: “molt em temo que intentar aplicar aquest factor humà al que estem vivint en termes polítics seria un cert exercici d’hipocresia o cinisme insostenible. Perquè la majoria d’aquests bartomeus tenen per costum parlar d’ERC.”

Abans de res recomano absolutament la seva lectura; definitivament algú parla clar. De tu a tu. Sense formalismes.

I si em permeten ara, dir que d’alguna manera m’hi he sentit al·ludida –últimament m’està passant sovint. Espero no desenvolupar cap patologia de característiques semblants– i com a tal, mereixo el meu dret “a rèplica”.

Així, vull explicar què en penso de les dos candidatures que em mereixen un mínim d’atenció. Estic parlant, és clar, de Reagrumant.cat i d’Esquerra Independentista.

Esquerra Independentista (EI): són clars en els seus plantejaments. Retornar a l’Esquerra de l’any 2003: d’Esquerres, republicans i independentistes. Tot alhora, sense prioritats. I sense prioritzacions. Creuen compatibilitzar el pacte amb el PSC amb el fet de ser independentistes.

Reagrupament.cat: Prioritzar el factor i l’eix nacional sobre el d’esquerra/dreta. Pensen que d’aquesta manera, Esquerra passarà en 8 anys a ser la força majoritària del principat. Buscar el vot de centre i així captar votant convergent i socialista –aquest últim suposo que en menor mesura– i aplicar un programa fidel a l’ideari independentista.

A aquestes alçades però, tot el que he dit fins ara no és nou. Però si em permeten, analitzaré diferents punts que em semblen rellevants de cara a la nova composició d’ERC:

1. lideratge: Crec que l’independentisme necessita un líder i aquest l’encarna i de forma molt clara i contundent Joan Carretero.

2. equip: crec que a aquestes alçades, l’equip d’EI –si més no el que pretén encapçalar el partit– és més potent que el de Reagrupament: Bofill, Paluzie, etc.

3. model de partit: en aquest sentit tant un corrent com l’altre es posicionen com a clarament republicans. Ara, Reagrupament critica clarament la figura del polític in eternum. A EI costa més sentir plantejaments semblants, a banda del que puguin dir sobre la transparència del partit, etc, etc.

4. suports externs: a nivell de blocs, per exemple, ningú dubtarà de la solidesa dels suports com els de Joan Arnera, Elies, Bargalló, Reflexions en català, Dessmond… Així doncs, representen un sòlid aval intel·lectual i crític.

5. Estratègia: –què hem de fer?–

5.1 Pactes: EI no és prou clara en el moment de descartar pactes post-electorals després dels resultats de juny. Siguem clars: tothom ensuma un pacte Uriel-Puigcercós. En aquest sentit, Reagrupament és molt més clar. Res de continuismes.

5.2 Eix ideològic: em sembla molt arriscat per part de Reagrupament, plantejar un rumb cap al centre. La jugada és arriscada, pot resultar o ser un absolut fracàs.

Llenço una pregunta a l’aire que em resulta del tot rellevant: ¿creieu de debò que si Carretero guanyés els comicis, en les properes eleccions tots els votants independentistes de CiU cedirien el vot a Esquerra? Tinc els meus dubtes.

I EI per la seva banda, pretén rellançar una estratègia que a Esquerra va anar bé, en el context de l’any 2003. A mi personalment, em va il·lusionar moltíssim. En tot cas però aquí critico alguns punts –si em permeten i amb tot el respecte– “pseudocomunistes” d’alguns dels seus suports.

Així doncs, és aquí on se’m creen més dubtes. Cap a l’Esquerra de 2003 o cap un nou model aglutinador?

Dit tot això, crec haver deixat clar una mica més el Perquè del meu no-clar posicionament en cap de les dues posicions, però si que en simpatia tant per l’una com per l’altra candidatura.

Algun dubte?

LA CANÇÓ: Grand Duo concertant for Violoncello and Piano in E major, de Frédéric Chopin.

Anuncis

8 thoughts on “Sense formalismes: EI o Reagrupament?

  1. Bones Lidia,

    et recomano que visitis el web de R.cat i et baixis la ponència estratègica alternativa que presentarà R.cat al Congrés Nacional. De pas, explica en un post a veure que et sembla ;)

    Un petit aclariment sobre el punt 2. La veritat és que si que EI en el seu equip té gent de reconegut prestigi com el Bofill, Paluzie, Delluende etc. Però R.cat també té la seva gent, segurament menys coneguda però que en els seus Ajuntaments ha desenvolupat una tasca impecable basada en l’eficiència. Gent com Jaume Fernàndez (actual alcalde de Roselló), Jaume Comas (ex-alcalde de Matadepera).. la veritat és que no són tant coneguts a nivell mediàtic però tenen una certa importància al territori del qual pertanyen.

    Respecte la pregunta que formules, el fet no és que els independentistes de CiU votin a ERC (que sí, que s’ha d’aconseguir) però considero que el fet important és que ens voti tota la gent desencantada i desafeccionada d’ERC que no han anat a votar en els ultims comicis electorals. Tots aquets vots que va perdre ERC en les ultimes eleccions no van anar a petar a cap altre partit, simplement van desapareixer i el primer objectiu sería tornar a consolidar el nostre electorat que segurament està per sobre dels 600.000 vots i tot seguit anar a buscar vots sobiranistes a CiU i algun que altre federalista que queda a PSC i ICV. Sincerament, crec que amb coherència, austeritat en les administracions i amb la veritat per davant ho podem aconseguir (crec que no és gaire dificil aconseguir-ho si no tens un cotxe oficial i un salari que t’enlluerni)

    Salut i endavant!

  2. Lidia,
    Primer de tot dir que encara que em consideris un sectari al quadrat, estic bastant d’acord amb el post.

    Tot i així hi ha algo en què no.
    Lideratge, home el Carretero ha de tenir una rellevància, sí, però com a líder de l’independentisme no el veig, i no el veig perquè el model de partit de lideratge únic no em convenç. Els liders maciànics ja han passat a la història. ERC quan ha tingut líders massiànics ha anat de mal en pitjor. El millor és un lideratge plural, compartit, i en aquest cas EI ofereix més garanties de què això sigui així.
    Equip, aquí no hi ha discussió, tot i l’equip municipalista de RCat, l’equip d’EI convina preparació i efecte mediàtic, dos punts importantissims de cara la lluita política. Model de partit, també es clar.
    Sobre pactes totes les candidatures han dit que abans del Congrés no pactaran, doncs això. Desprès s’haurà de pactar, sí, però tots.

    El gir al centre és molt perillós, ja que com molt bé dius, quans votants pretesament sobiranistes de CiU votarien ERC? Pocs.

    La solució és Esquerra Independentista.

  3. Jo crec que la solució passa per fer d’ERC el partit que era. Un partit diferent dels altres, amb un altre estil. Una política clarament d’esquerres (per guanyar el vot no independentista de l’àrea metropolita) i clarament independentista ( per guanyar el vot dels sobiranistes). Un partit que aposti per la transparència, per la proximitat, per parlar clar. Tot això no s’ha fet, i crec que costarà molt que la gent desancantada propera a ERC (m’hi incloc) tornem a confiar en el partit. Cal un canvi molt radical perquè el desengany ha estat monumental i la sensació d’estafa és molt forta.

  4. L’altre dia, un referent polític de 2n curs de CC.PP. de la UPF em deia que jo mai votaria a Carretero i no entenia per què li dono suport constantment.
    És ben fàcil la resposta. Pel bé d’un país, és millor que els partits polítics estiguin dirigits pel líder més preparat per defensar els interessos de Catalunya.
    La resposta al meu suport seria allò que ell sempre vol que primi per sobre dels partidismes, és a dir, l’anomenat interès nacional. Per tant, vull que els representants dels catalans siguin els millors possibles per defensar els nostres interessos. Per això, voldria que el líder d’ERC fos JOAN CARRETERO.

  5. Francament, jo no em quedo amb cap dels dos, ni l’Uriel ni el Carretero.

    El primer em sembla un somiatruites, que sempre va un pam per sobre de la realitat. Dir que hi ha una majoria sobiranista a Catalunya quan el PSC treu en aquest país 25 diputats a les eleccions del 9-M, quan no hi ha ni una sola patronal ni sindicat gran independentista, quan la majoria de professors d’universitat són progre-espanyolistes, etc. és faltar a la realitat.

    A més, trobo lleig farcir la candidatura de persones que, per molt professors d’universitat que siguin, han entrat al partit només quan hi ha crisi i per donar suport a una opció. On eren en Bofill i la Paluzié l’any 2006? Perquè no militaven a Esquerra llavors? S’ho han mirat tot des de la barrera (fent articles i xerrades, això sí, però sense penjar una trista pancarta), i ara diuen que tot es fa malament i que ells (que fa molt poc que militen) ho faran millor.

    Pel que fa al Carretero, aquest senyor viu del ressentiment de deixar de ser conseller. Es pensava que ERC havia de deixar el govern si el cessaven, però si no s’havia fet quan havia plegat en Carod de conseller en cap! En Carretero va ser assembleari i crític el dia que en Maragall el va cessar. Així de clar. Si no, pregunteu a la militància què va votar a l’últim congrés pel que fa a l’assemblearisme: el mateix que va fer la Rut Carandell, és a dir, a favor del sistema de delegat.

    Esquerra ja ha patit lideratges messiànics (Colom, Rahola, Carod,…), un altre no, si us plau.

    I la última: l’austeritat que demana Carretero no la tenia quan cobrava alhora de metge i de director d’un hospital transfonterer que no havia existit mai. Aquest “sobresou” li va arreglar en Pasqual Maragall perquè, després d’haver-lo fet fora, mantingués el mateix sou.

    Ho sento, no me’n refio de la gent que canvia de parer només quan li convé.

    Això sí, hi ha una cosa en comú entre l’Uriel i en Carretero: no tenen cap problema en vomitar odi contra companys de partit per estar al davant. Vés que no s’acabin vomitant odi entre ells, o ja han començat?

  6. Bon post, Lídia. La qüestió és quina de les dues candidatures serà capaç de no fer renúncies. Si EI pacta amb Puigcercòs (com sembla previsible), quin sentit té donar suport a EI? és donar suport a Puigcercòs, és a dir al pur continuïsme.
    No ho sé, noia, segur que a RCat no són perfectes, però almenys van amb la veritat per davant, són honestos i diuen exactament el què faran. No he sentit pas dir a L’Uriel que NO pactarà amb ningú, oi que no?
    Salut

  7. No se si llegiria determinats articles als diaris, però als blogs les opinions de vegades son com el paisatge, es a dir, són perfectes per que estan on estan. Com el poeta Salvat-Papasseit va ser observador, tendre i realista, poeta de la quotidianitat, els blogs de vegades també tenen aquestes qualitats.

    Nocturn per a acordió

    Heus aquí: jo he guardat fusta al moll.
    Vosaltres no sabeu
    què és
    guardar fusta al moll:

    però jo he vist la pluja
    a barrals
    sobre els bots,
    i dessota els taulons arraulir-se el preu fet de l’angoixa;
    sota els flandes
    i els melis,
    sota els cedres sagrats.

    Quan els mossos d’esquadra espiaven la nit
    i la volta del cel era una foradada
    sense llums als vagons:
    i he fet un foc d’estelles dins la gola del llop.

    Vosaltres no sabeu
    què és
    guardar fustes al moll:

    però totes les mans de tots els trinxeraires
    com una farandola
    feien un jurament al redós del meu foc.

    I era com una miracle
    que estirava les mans que eren balbes.
    I en la boira es perdia el trepig.

    Vosaltres no sabeu
    què és
    guardar fusta al moll.

    Ni sabeu l’oració dels fanals dels vaixells
    -que són de tants colors
    com la mar sota el sol:
    que no li calen veles.

    Joan Salvat-Papasseit

  8. El Carretero aquest perdrà el congrés i acabarà com l’Àngel Colom, a la “Casa Gran del Catalanisme”. I és que Esquerra, si una cosa ha de ser, és d’esquerres. Ara bé, cal un canvi i marcar distancies, però seguir al govern i fer les coses bé d’una punyetera vegada…

    I respecte a CiU, què vols que et digui. Conec a molta gent que d’independentista 0 i que els vota perquè se sentirien malament si votessin el que el cor els diu (PP).

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s