De com és pot arribar a ser tant fill de puta.

Perdoneu que faci un article segurament del tot prescindible, però sempre penso que la teràpia és important. Tot això ve perquè dijous passat vaig ser víctima d’un robatori. Els juristes en diuen furt per allò de la no violència, però a mi em sembla una absolut eufemisme. Em van robar tot el que portava a la bossa –menys el telèfon mòbil. Coses de la vida; m’agrada portar-lo als pantalons–: llibre Tots els contes de Mercè Rodoreda, jaqueta, agenda, samarreta de la Diada de la Solidaritat, cartera –targetes bancàries, bicing, carnet del Super3, factures, 6€, fotografies, targetes de restaurants, carnet de l’Abacus i carnet provisional de conduir (!!!!) –, passaport, ulleres de sol, rellotge, claus… i l’iPod.

I jo em pregunto: Com es pot ser arribar a ser tant fill de puta?

LA CANÇÓ: Grand Duo concertant for Violoncello and Piano in E major, de Frédéric Chopin.

Anuncis

4 thoughts on “De com és pot arribar a ser tant fill de puta.

  1. Hòstia, això si que fa ràbia.
    Jo vaig estar de sort. Tinc l’estudi a peu de carrer. Uns tiparracos -fills de puta- van entrar no sé com, van travessar dos despatxos, van començar a desendollar un ordinador i per casualitat vam topar amb ells, a punt d’endur-se’l.
    Per entrar fins on era l’aparell cal ser un gran fill de puta. Vam tenir una mica més de sort que tu.
    En fi, ànims!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s