Solidaritat Catalana de 1906, recordeu?

Dijous passat i a la UPF va tenir lloc una conferència organitzada per la PUC, la Plataforma Universitària pel Català, i el protagonista de la qual va ser Oriol Junqueras. La temàtica a tractar va ser emmarcada en la Diada de la Solidaritat que es va celebrar el mateix dia a la Universitat, així que Junqueras va centrar el seu discurs en el marc d’aquest referent: la Solidaritat Catalana de 1906.

Com tots segurament coneixeu, aquest va ser un moviment unitari de tot el poble de Catalunya arrel de l’aprovació de la Ley de Jurisdicciones, com també una reacció als fets del Cu-cut! de 1905. Així, que per primer cop en la història del catalanisme polític s’agrupava sota una mateixa llista –per ser exactes dos, per allò “del cupo”–. I potser ara es preguntareu quin va ser el resultat. Doncs 41 escons dels 44 en joc en les eleccions de 1907. Vaja, si fa o no fa com ara.

Així, que a banda de recordar què va significar La Unitat pel poble i del poble de Catalunya, Junqueras va venir a dir altres coses prou interessants, sobretot tenint en compte el públic assistent, majoritàriament d’uns 20 anys: ens va venir a dir que si el país està com està, no és només és per culpa “dels nostres ineptes polítics”, sinó que nosaltres també hi tenim alguna cosa a dir; que tenim una responsabilitat intransferible cap al nostre país, fet que ens fa còmplices, d’alguna manera o altra, de la situació en la que vivim.

I també ens va dir que no penséssim: “és que clar, pitjor que ara ja no podem estar”. Sempre és pot estar pitjor. La capacitat d’adaptació humana a les adversitats és aclaparadora.

Després de tot el que vam poder sentir però, em quedo amb una anècdota que va explicar sobre el Priorat, referent a què feien allí els vilatans el dia de les eleccions quan venien els pagats pel cacic a veure qui votava el què: treure l’escopeta.

LA CANÇÓ: Fantasy in F minor op.49 de Frédéric Chopin.

Anuncis

4 thoughts on “Solidaritat Catalana de 1906, recordeu?

  1. A “the wind that shakes the barley” de Ken Loach, quan s’ha negociat l’estat lliure, i es donen les discusions entre els que volen continuar la lluita, citen algú que va dir, -més o menys-, és facil saber de qui estas en contra, però és molt fotut saber de qui estas a favor. I van acabar matant-se…

  2. Crec, des del poc que conec el tema (només pel que se’n parla al temari d’història de batxillerat) que Solidaritat Catalana és una idealització semblant a la 2a República espanyola: un projecte carregat de bones intencions, però que va fracassar de forma estrepitosa.

  3. La raó més contundent per a la poca participació juvenil és la falta de mitjans per dur-la a terme. Els partits polítics són unes organitzacions caduques que, fora de segons quins àmbits, tenen les mans lligades, especialment en tots aquells que més preocupen a la societat.

    La política, com darrerament estem veient, es decanta cada cop més cap a associacions, grups de pressió o lobbys. I és que els joves, com la gent en general, no som idiotes i aprenem aviat com funcionen les coses. Parlo de les formes de participació que fins ara han marcat l’agenda política. Aquesta és la dels grups d’interessos, fins ara dominats per grups econòmics i empresarials, forma a la que poc a poc anirem adaptant-nos per fer-hi contrapes.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s