Què votaria si fos militant d’Esquerra Republicana de Catalunya

Finalment dia 7. I com tots suposo que ja saben, avui s’elegeixen els dos càrrecs principals a Esquerra: President i Secretari General. I també com vaig dir ahir, avui intentaré explicar què votaria si fos militant d’Esquerra Republicana de Catalunya. –que per altra banda, no crec que res del que digui pugui ser cap gran sorpresa per ningú després d’una sèrie d’articles “monotemàtics” en aquest bloc sobre aquest especial Superdissabte:

Què faria? Doncs sense cap mena de dubte:

Joan Carretero com a President i Uriel Bertran com a Secretari General.

I no estic votant cap opció per allò tant popularitzat per alguns i conegut com a “vot útil” –ni Renyer ni Carandell tenen opcions reals per accedir als càrrecs en els quals es presenten… se suposa–.

Votaria a Joan Carretero perquè encarna el caràcter ferm, el canvi d’imatge i la valentia necessària per encapçalar el partit. Discursos clars, creïbles i que sobretot transmeten il·lusió. Un personatge com ell crec que és garantia per tal de convertir Esquerra amb un partit d’àmplies majories.

I votaria clarament Uriel Bertran per la Secretaria General. Ha mostrat des del principi un caràcter ferm i coherent, és jove –i tal i com diu Enric Vila: “no està empastifat pels fantasmes del franquisme”–; i d’aquesta manera, sumant el potentíssim equip amb Paluzie, Bofill i Dellundre, crec que poden encarnar una nova Esquerra sense poltronismes, i d’aquesta manera, tornar a Esquerra els valors republicans per excel·lència: la meritocràcia i la cultura de l’esforç.

Amb tot i com podeu veure, no estic pas fent cas a les indicacions de Carretero de no fer creuaments de vot. M’és absolutament igual. Confio en la maduresa política d’aquests dos candidats, per tal de crear un joc d’equilibris i fer cabre totes les sensibilitats –des de l’esquerra de les JERC fins el liberalisme de Bernat Joan i Carod– en un mateix partit.

Res de nou, m’imagino que pensareu. Potser sí. Potser després de tantes setmanes de discussions, canvis d’opinió i de vot imaginari, ha arribat el moment de callar i deixar parlar els qui realment prendran la decisió: els 10.000 militants que avui parlaran. A banda de tot el que s’hagi pogut dir, però –i independentment del resultat– un absolut respecte cap a la seva militància. I demà serà un altre dia.

LA CANÇÓ: Waltz In C# Minor, Op.64 No.2, de Frédéric Chopin.

Anuncis

2 thoughts on “Què votaria si fos militant d’Esquerra Republicana de Catalunya

  1. Jo, no cal dir-ho, votaria 100% per la renovació, Carretero i Rut. Però és que abans de votar per l’Uriel ho faria per qualsevol altre dels candidats a secretari general.

    Crec que l’Uriel representa tots els contra-valors de la política: poltronista, corrupte (tranquils, urielistes, ja explicaré algun dia les maquinacions al pool de fundacions), mai ha treballat ni ho pensa fer, maquinador, conspirador, embustero. En fi, tot un autèntic repositori del que no hauria de ser la política ni els polítics, del que hem d’eliminar de la nostra esfera pública. I no cal dir, d’entrada, del moviment per la indepèndència. Autèntica escòria.

  2. Lídia, ara, a part de fer bones anàlisis el que hauries de fer és acabar de polir això dels transitius i intransitius … jo votaria (transitiu) Carretero/Uriel/Puigercós/Filldeviuda o qui sigui… però sense “a” entremig.

    La resta, molt bé. Realment, i a toro passat, és fàcil dir que ha guanyar el Puigci… a veure si el proper pacte no hi ha el montilla i els ercs…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s