Superar-se, per Guillem Carol

Un dia de desembre l’amic Guillem em truca al mòbil per dir-me que feia molt poca estona havia conegut una història. Una història d’un noi que es deia Albert, tenia 17 anys i que anava amb cadira de rodes per diferents indrets del món i viatjant tot sol. I de tot això ja en fa mig any. Ara resulta que TV3 en fa un reportatge pel TN. En fi, que us deixo amb l’article i el vídeo. Realment és impressionant:

“Superar-se” per Guillem Carol

El bar del CCCB. Un noi d’uns 17 anys. Prim, cabells llargs, llavis diminuts, mirada de fil de navalla i en cadira de rodes. Al seu costat hi havia una noia amb cara de sorpresa, segurament, més gran que ell.

Dues aigües i varen començar a parlar. De fet, parlava el noi: la noia es limitava a fer preguntes i anotacions.

El noi, es deia Albert. Explicava que fins els quatre anys era un noi corrent. No va ser fins als 5 anys que li van diagnosticar la mononucleosis que més tard li va provocar leucèmia aguda. La malaltia que el va tenir reclòs durant gairebé dos anys entre hospitals i casa seva. Fins als 9 anys va estar en tractament. Les conseqüències d’aquest –explicava l’Albert- van ser devastadores: ara va en cadira de rodes ja que el seu moviment s’ha reduït en un 71%.

Tot i això, ell mai no s’havia resignat. Actualment, tot i l’odissea, continua fent el curs que li pertoca: 2n de Batxillerat. Però amb això no s’acontenta pas. Des dels 14 anys que viatge pel món tot sol fent autoestop. Ha viatjat per mitja Europa incloent països com Bòsnia, Sèrbia, Croàcia o Hongria. Però també ha estat als Emirats Àrabs, Tailàndia, Malàisia i Singapur. Aquests viatges els fa sol, amb la cadira i una única motxilla. Es desplaça fent autoestop, dorm en platges, parcs, jardins o a cases on el conviden. Explicava que poc dies es paga ell el menjar, la majoria el solen convidar. Va dir que aproximadament es gastava uns 2 euros cada dia quan viatja.

Mentre l’Albert explicava tot això, jo, completament estorat ho escoltava des de la taula del costat. No m’ho podia arribar a creure. No podia marxar d’aquell bar sense parlar amb ell. Vaig pensar en presentar-m’hi. Després, però, vaig desistir pensant que quedaria malament dir-los que feia gairebé dues hores que els estava escoltant. Vaig anotar en un full tot el que li volia dir i li vaig demanar al cambrer si els hi podia donar la nota quan anessin a pagar. Jo vaig marxar. Al cap de dos dies l’Albert es va posar en contacte amb mi i vam quedar per dinar. Realment una vida de pel·lícula la seva.

Només dir-los que avui l’Albert està al Japó. Sí: tot sol amb la seva cadira i fent autoestop.

LA CANÇÓ: Waltz In C# Minor, Op.64 No.2, de Frédéric Chopin.

Anuncis

6 thoughts on “Superar-se, per Guillem Carol

  1. Gràcies, Lídia, després de parlar-m’en l’altre dia, finalment he conegut la història. Déu ni dó, quin crack! Aquest noi amb disset anys ha viscut més que moltes persones en tota la seva existència.

    Salut!

  2. A mi, en Guillem em va passar el vídeo i em va fer cinc cèntims de la història de com el va conèixer i em va deixar bocabadat.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s