“Ètica i política: Grandeses i misèries” a la Universitat Ramon Llull

El passat dimarts dia 15 vaig poder assistir a el Curs d’Estiu organitzat per la Universitat Ramon Llull sobre Ètica i Política: Grandeses i misèries, a la Facultat de Ciències de la Comunicació Blanquerna. Va ser una jornada molt completa amb diferents xerrades i ponents, però si em permeten, m’estendré en el cas de la primera que parlava sobre Llibertat Personal i Disciplina de Partit. És a dir, sobre la compatibilització d’aquests dos elements en el sí dels partits polítics. I de ponents en aquesta taula de debat hi havia ni més ni menys que Joan Carretero per Esquerra Republicana, seguit per Caterina Mieras del PSC i Manuel Silva, d’UDC.

Així que li va tocar a Carretero, després de la presentació per part de la Rectora Esther Giménez-Salinas, –que per altra banda serà l’únic a qui faré esment– va explicar com entenia ell aquestes relacions entre llibertat i responsabilitat de partit. Va ser molt clar des del principi: la llibertat sempre ha de ser considerada com un valor irrenunciable, però aquest, lògicament, està subjecta els diferents graus de responsabilitat dins de les estructures partidistes. Per Carretero la llibertat que pot tenir un militant de base és absoluta per expressar tot allò que cregui convenient. Ara bé, a mesura que es va pujant a nivell de càrrecs dins d’un partit, la disciplina d’aquest va augmentant en detriment de les seves llibertats individuals. Així, que l’ordre seria el següent: militant de base com a més lliure; alcalde o regidor d’una població de menys de 20.000 habitats –va apuntar aquest llindar de forma força taxativa, però va dir que aproximadament, en aquest nombre podria trobar-se el tall–; després ens trobem aquells alcaldes i regidors de poblacions de més de 20.000 habitants, i finalment –tenint en compte el format la llistes tancades i bloquejades del nostre sistema electoral– un alt càrrec com un diputat o conseller ha de tenir molt poca discrecionalitat alhora d’expressar opinions que puguin diferir considerablement del seu partit.

D’aquesta manera doncs, i havent introduït la realitat del nostre sistema d’elecció de representants –el partit és l’únic responsable d’aquesta tria–, va quedar molt clar que la llibertat dels polítics legítimament queda al descobert, i d’aquesta manera doncs, és difícil reconèixer alts graus d’objecció de consciència en el moment de les votacions al marge de les directrius del partit corresponent.

Al meu entendre, doncs, això configura un dels principals problemes del nostre sistema democràtic. És absolutament inadmissible el fet que un diputat elegit per les Terres de l’Ebre hagi de votar a favor del transvasament, un de Girona a favor de la MAT, si realment creu que això suposa un greuge pel seu territori.

I finalment, si em permeten, diré alguna cosa que segurament no agradarà alguns. Carretero va comparar les eleccions internes d’ERC amb la moció de Censura del Barça del passat diumenge. Va venir a dir que “els qui són crítics estan sotmesos a greus desqualificacions, com va ser el meu cas amb ERC, o com també va passar en el procés de la moció de Joan Laporta”.

Ara podran pensar que actuo amb oportunisme, però fa temps que vaig pensar exactament el mateix.

PS: Ah, per cert: També destacadíssima la última ponència a càrrec del President Pujol. Alguns ja diuen que en tenen per uns quants llibres –hehe–.

LA CANÇÓ: Godalni kvartet st.13 v A-molu, op.29, D804, “Rozamunda” – Allegro ma non troppo, de Franz Schubert.

Anuncis

2 thoughts on ““Ètica i política: Grandeses i misèries” a la Universitat Ramon Llull

  1. Hola Lídia,
    quina sort de que pugis anar a aquestes xerrades.
    Estic totalment d’acord amb el que diu en Joan Carretero i per això crec que cal canviar el nostre sistema electoral i sobretot els partits.
    Els partits d’avui en dia no es pot recolzar amb mecanismes tancats de control de la llibertat dels seus membres com el segle pasat.
    Ja ho vaig expresar en el meu bloc: “ERC 2.0, la darrera oportunitat”.
    Peró de moment no ha estat possible renovar ERC, espero que en la propera vegada en Joan, la Rut i tots els del RCat ho podrem fer. Crec que no caldrà per sort esperar molt de temps!.

    Salut i gràcies per la crónica, que com a mínim des d’Alemanya et puc llegir.

  2. Shhht! Era un secret! Ningú havia de saber que les meves grans obres només són plagis de l’ex-President…

    Per cert! No trobaré mai paraules per agraïr-te que m’ensenyessis això del google reader! És im-pezionant! Moltes mercès!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s