Defensa i elogi de la Política, per Jordi Pujol (III i última).

I si em permeten, abans d’abandonar definitivament la conferència de Jordi Pujol impartida a la Pedrera el 4 de juny de 2002, Defensa i elogi de la política. Grandesa i misèria de la Política, els transcriuré la última part, que per altra banda em sembla la més essencial:

«Ja sé que la font no raja mai neta. Que en la vocació de la política hi ha una barreja d’ambició de poder, de vanitat, de vegades de carrerisme, de convicció, de voluntat de servei i d’idealisme. No tots aquests ingredients han d’estar necessàriament presents en l’ADN de tots i cadascun dels polítics. Però la majoria, amb proporcions variables, hi són. Amb resultats diversos, de vegades dolents. però molt sovint amb unes proporcions que fan que hi hagi ganes reals de servir la comunitat.

Els qui tenen aquesta sort poden fer política amb alegria i amb il·lusió. Amb convicció i alhora amb responsabilitat. I amb aquell patriotisme –no somriguin– que abans he dit– que és impossible que en un mitjà, en un ambient tan convuls com la política, tan dominat per la picabaralla i de vegades pel cop baix, i tan assetjat per la lluita d’interessos, hi pugui germinar una il·lusió, un ideal, un altruisme. Però és que tot això de positiu ha de néixer abans de fer política. S’ha d’anar a la política per servir, una il·lusió, un projecte, una idea de país i de societat, una nació, unes conviccions que ja tenim. No cal haver estudiat Ciències Polítiques per entrar en política. Cal, naturalment, tenir formació, la que correspongui segons els casos i els nivells. però sobretot cal tenir una actitud positiva.

Ja he dit abans que la font no raja mai neta del tot. Però si volem que la política tingui dignitat, cal que molts hi entrin tenint prèviament unes conviccions, una il·lusió i una real vocació de servei.

Això és molt important pensant en els polítics joves. Ja política té massa paranys i massa temptacions perquè la gent hi entri sense una preparació i uns principis ètics. No fos cas que les coses dolentes de la política s’aprenguessin abans que les bones.

Senyores i senyors, els he volgut parlar d’un tema –el de la política i dels polítics– d’una manera que no és habitual que ho facin els polítics en exercici. Segons com, aquest podria ser l’únic mèrit d’aquesta conferència. I reconec que alguns punts difícils que he tractat deuen formar part de la mateixa naturalesa de la política. En tot cas, és una invitació perquè hi pensin la gent responsable del món polític i també la societat en general, i que ho tinguin present a l’hora d’actual, d’expressar-se i de fer judicis. Perquè els principals responsables d’una política eficaç i alhora correcta som els polítics, però els no-polítics també hi tenen part de responsabilitat.»

LA CANÇÓ: Ballade nº4 in F minor op.52. Andante con moto, de Frédéric Chopin.

Advertisements

2 thoughts on “Defensa i elogi de la Política, per Jordi Pujol (III i última).

  1. Pocs polítics arriben a l’altura del Jordi Pujol. La seva ment lúcida segueix pensant i repensant. Quina llàstima, amb els seus errors i encerts, no tenir més polítics de la talla del Jordi Pujol.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s