Santiago Alcolea: “Tiet Santiago”

En aquesta mateixa taula que apareix a la fotografia publicada a l’AVUI,  no fa ni dos mesos que vaig tenir  el privilegi d’establir una conversa de gairebé dues hores amb el que és per a mi el “tiet Santiago”. I perplexa em vaig assabentar que el passat dia 30 de juliol va morir a la ciutat de Barcelona als 89 anys .

Va ser una tarda de maig, a l’Institut Ametller, on vaig poder parlar amb el Catedràtic  Santiago Alcolea d’algunes coses que crec que no oblidaré en la meva vida. Un pou de saviesa, sense cap mena de dubte. En moments com aquells t’adones de l’ignorant que pot arribar a ser un humà als 19 anys.

Em va explicar infinitat de coses, algunes d’història, però moltes d’altres són fruit no de moltes hores de llegir –que també–, sinó de moltes hores de vida.

Així, creient haver aprés alguna cosa de tot el que em va dir, em sembla convenient aplicar una màxima de Napoleó Bonaparte que deia el següent: ”Són savis els qui cerquen la saviesa, són necis els qui creuen haver-la trobada”.

Descansi en pau, tiet Santiago.

LA CANÇÓ: Avui serem el món, de Cesk Freixas.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s