Relacions Particulars (I) –i breu història d’un suggeriment–

Un dia de ja fa força temps truco a l’amic Guillem des de l’Fnac perquè em recomani algun llibre. D’entre els que li vaig anomenar, un era del mestre Espinàs. Es tractava d’una edició de 2007 de la seva obra Relacions Particulars. Aquesta es tracta d’un recull no massa extens d’anècdotes viscudes amb sis grans escriptors del segle XX (Espriu, Foix, Delibes, Pla, Cela i Sagarra) descrites amb una excepcional qualitat lingüística –que no literària– que diria el mateix Espinàs.

Diguem-ne doncs, que l’amic Guillem –coneixent la meva pretèrita ignorància de l’autor de llibres de viatges– finalment, va recomanar-me un clàssic de clàssics: Josep Pla. Així, amb aquesta absoluta demostració de baixesa intel·lectual per part meva –desconèixer la figura de Josep Maria Espinàs!– El carrer estret va ser una de les obres escollides d’aquell dia al la llibreria de Plaça Catalunya.

I un any més tard, i després d’assaborir la gran obra A Peu pel Priorat, comentada, per cert, darrerament en aquest bloc [1] [2]–vegis, és clar, el corresponent autobombo–, en Guillem em va recomanar –ara sí– l’obra d’Espinàs de la qual m’havia parlat ja feia força temps. Em va dir: «Crec que t’agradarà molt.»

I ara pensaran, potser, el perquè de tanta divagació. El fet és que finalment ahir i a Barcelona vaig fer cas al seu suggeriment i ja tinc a les mans el llibre Relacions Particulars, d’edicions La Campana.

I com ja és costum en aquestes darreries –transcriure literalment fragments d’obres amb la gosadia d’intentar no semblar ni massa mandrosa ni desesperadament pesada– els mostraré algunes de les coses que ja he pogut llegir –entre festa i feina– del llibre de Josep Maria Espinàs.

Així, que parlant d’Espriu, l’autor apunta el següent:

“Penso que ell s’havia creat un estil d’expressió que era un instrument molt treballat, més una manera de fer que no pas una vocació personal o una manera de ser. «Procuro no agitar-me –em va dir–, no bellugar-me. Puc aguantar molt.» Podia aguantar molt, en efecte. Aquesta voluntat de no deixar-se anar, de no esbravar-se, és el que el convertia en un home tens. Tens, però mai agressiu, al contrari. Tens en defensa pròpia. I tant crític, sarcàstic i exigent com era –en el món de la cultura, de l’ètica, de la correcció del tracte humà– aconseguia no indignar-se davant l’espectacle social amb un esforç d’autocontrol que li augmentava la tensió. M’ha va dir ben clar quan hi conversava a TV3: «La indignació no és bona per a la salut, i jo no en gasto gaire.”

I més endavant, parlant de la figura de Foix, Espinàs explica una cosa que em va semblar molt i molt familiar:

“Els poetes són més agosarats que els prosistes en l’ús social de la seva obra. Jo no he vist mai que un novel·lista aprofiti que té algú a prop per llegir-li un capítol, o que un articulista vagi recitant en veu alta la columna que pensa enviar a un diari. Potser és que els poetes pateixen, des de sempre, una anèmia de lectors, i l’han de superar. A mi –el fet és rigorosament cert– m’han arribat a recitar versos en veu alta dins d’un autobús que baixava pel carrer de Villarroel.”

A mi, i a diferència del mestre Espinàs, si que un articulista m’ha recitat –on el fet també és rigorosament cert–, en veu alta i molt usualment, la columna que pensa enviar a un diari –i de nou, és clar, em torno a remetre a l’amic Guillem.

En fi, que no sé per quan les meves pròpies Relacions Particulars.

(jeje)

LA CANÇÓ: Tinc una mania inconfessable, de Pau Alabajos.

Anuncis

5 thoughts on “Relacions Particulars (I) –i breu història d’un suggeriment–

  1. Mamma mia! Surto, i molt, el bloc de la Pele. No. no, si d’aquesta noia encara en farem alguna cosa de profit… heheheheheh.

    “Senyor, no sóc digne que entreu a casa meva. Digue-ho només de paraula i serà salva la meva ànima”

  2. Les anècdotes amb els grans, a més de ser molt entretingudes són un gran aprenentatge.

    El riure escrit en català és “hehe” (ja he fet el meu acte de simpatia diari…!).

    Salutacions!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s