Tinc l’excedent de l’ànima

Tinc l’excedent de l’ànima,

tinc ànima, doncs, per donar i vendre,

vull dir que disposo

d’una ànima més, i no pot ser,

tanmateix, que estigui

interessat, a fer-la seva,

que pagui i en parlarem.

Podeu baixar

a examinar-la, comprovareu

que s’estira i arronsa a voluntat: quan fa bon temps

s’eixampla fins al centre de la terra,

quan fa mal temps s’amaga.

De primer creia que era un cuc, bé podia ser; després,

el gat esquerp, o un serpent que pren el sol.

El cert és, però, que com una flor sensible,

de nit es tanca, de dia s’obre. I quan el Mancat

la crida, fuig de por; quan la ignoren

es tranquil·litza. S’adapta

al gel i al foc; pot agafar

la velocitat de la llum; encara més: del deliri.

Us la deixo a bon preu.

De Màrius Sampere. De l’obra Ens trobarem a fora; Barcelona: Edicions Proa, 2006.

Anuncis

One thought on “Tinc l’excedent de l’ànima

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s