Contra les quotes

Ahir escoltava força encuriosida en una classe on es tractava –de forma indirecta– el fenomen aquest que consisteix en ocupar càrrecs en funció no pas per les pròpies capacitats sinó per qüestions de gènere. Bé, com deuen suposar m’estic referint als criteris que segueixen alguns països per tal d’ocupar tant càrrecs públics com privats (!): les quotes per discriminació positiva –segons afirmen– per afavorir la igualtat entre homes i dones.

Bé, doncs ja des de fa temps una servidora manifesta que s’oposa a aquest tipus de polítiques de discriminació positiva –vegin, per cert, quin oxímoron: discriminació i positiva–. En fi, el cas és que analitzant aquesta situació i en dades de l’OCDE –extretes d’un article de Xavier Sala i Martín– estem parlant de les següents dades: la retribució mitjana anual femenina dels països desenvolupats és d’entre un 20 i un 50% inferior a la masculina.

Bé, doncs el mateix autor explica citant un estudi d’O’Neill i O’Neill que aquest –per molt que aporti dades molt interessants sobre alguns dels factors que expliquen perquè els salaris mitjans són inferiors: major propensió a viure en zones rurals, menys educació, pitjors notes, etc–aquests no expliquen perquè les dones dels països de l’OCDE cobren menys que els homes.

Així que posteriorment O’Neill i O’Neill com diu Sala i Martín: “demostren que un dels elements explicatius rauen en el fet que una dona tendeix a abandonar el mercat laboral temporalment per tenir i criar els seus fills i aquest fet redueix la seva experiència”.

Però el més rellevant de tot està en aquest paràgraf:

El estudio de los O’Neill apunta a que la verdadera diferencia entre hombres y mujeres proviene del distinto papel juegan dentro de la familia: por alguna razón, son muchas más las familias que deciden que será la mujer la que irá a buscar a los niños al colegio (y por tanto, la que tendrá menos flexibilidad en su trabajo), la que renunciará a empleos que conlleven viajes o largas horas o la que abandonará el mercado laboral durante meses cuando se tienen hijos. Y como la dedicación y la flexibilidad son características que se valoran económicamente, quien las acepta (y en este caso tiende a ser el hombre), acaba cobrando más. Corroborando la hipótesis del rol familiar está el hecho de que mujeres solteras y sin hijos cobran lo mismo (de hecho, un poco más) que los hombres solteros y sin hijos.

En fi, que ja veuen: la solució no es troba en posar menys o més quotes sinó en la compatibilització entre horaris laborals dels pares i les mares per igual; sinó també que cada dona sàpiga delimitar lliurement les seves preferències en relació a la qüestió de la cura dels seus fills en primer lloc, i la del seu sou en segon –és a dir, fins a quin punt està disposada a cobrar menys per tenir més hores per cuidar els fills; el cost d’oportunitat serà diferent per cada una de nosaltres. I també, és clar, –i no per això menys rellevant– en el moment d’elegir els pares dels seus fills i en l’opinió que tenen els primers en la seva implicació en la cura dels segons.

En fi, que conec moltes amigues i companyes que lliurement prefereixen escollir com a prioritària la primera opció: menys sou i més cura de la família. Així que menys quotes i més llibertat d’elecció a la dona i a les respectives parelles sobre quin model de família volen: i aquí sí que ha d’intervenir el sector públic.


LA CANÇÓ: Com un tros de fang (versió acústica), de Mishima.

Anuncis

6 thoughts on “Contra les quotes

  1. Com que saben que en un futur no massa llunyà les dones dominareu el món, s’afanyen a crear lleis que afavoreixin la discriminació, però no per afavorir les dones, no… Això és una excusa! El que realment volen és que quan les qüestions d’eficiència marginin els homes, aquests puguin emparar-se en la llei i no ser marginats!!! Osigui, que les feministes d’ara potser acusen actituds com la teva de deslleialtat al gènere, però les del futur segurament consagraran aquesta mena mena d’actituds.

    No, deixant les bromes de banda, se me’n fot el que facin respecte a aquest tema, sigui d’una manera o de l’altra la dona que vol i val arriba on vol i pel que val.

    Bon escrit amb interessantíssima informació!

  2. Estic d’acord amb tu i les referències que fas. En general, m’oposo a aquest tipus de conducte (discriminació positiva), que com molt bé dius, les seves paraules es contra oposen.

    En certa manera, per tal de poder dir que una empresa te equitat en els seus directius en quan a gènere, potser no hi haurà algú que podria realitzar millor aquella feina. Evidentment, també pot passar el cas contrari que una dona no arribi a una bona posició perquè en el futur podria tenir fills, i sigui discriminada per això.

    Tot aquest tema, té com arrel un problema bastant greu d’Espanya que son els horaris laborals: completament arcaics i rígids que ens donen el mèrit de ser l’estat amb una productivitat més baixa de la UE.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s