Tremosa: Vendre optimisme

Ahir Ramon Tremosa, a la Universitat Pompeu Fabra i a les 12 del migdia, va venir a fer una conferència sobre el seu llibreCatalunya, país emergent”, organitzada per la Joventut Nacionalista de Catalunya.

El cas és que com es poden imaginar la cosa tenia especialment bona pinta després de ser nomenat com a candidat per CiU a les properes eleccions europees. Sigui com sigui però, l’aula de la facultat estava ben plena i Tremosa va demostrar tenir una bona talla com a conferenciant –es notava d’una hora lluny la seva docència com a professor universitari–; així que ens va explicar a grans trets de què anava el seu llibre, la seva principal tesi i quin és el paper que haurà de jugar Catalunya com a país emergent els propers 20 anys. No obstant, no va ser pas res del que va dir a nivell tècnic –o si més no no en la seva forma més directa– el que més em va cridar l’atenció de tot el seu discurs.

Com poden veure en el títol de l’article parlo de vendre optimisme. Doncs sincerament crec que és el que, en el fons, va fer Tremosa durant tota l’hora que va durar la conferència. Una mica –si em permeten la comparació– com fa Pujol quan parlar dels actius de Catalunya.

I és clar, ens va donar també –i només faltaria!– un toc d’atenció en dir-nos que no hi ha cap economista (com podria dir advocat o politòleg) de Catalunya que tingui prou nivell per anar a USA a fer els millors màsters a les millors Universitats: som la generació del benestar i de l’acomodament i el nostre lloc a les biblioteques ara l’ocupen els xinesos i els indis.

No obstant però, repeteixo que el que va fer Tremosa de forma clara és explicar que Catalunya ja és un país emergent, i que si fem les coses com cal podrem acabar convertint-nos en una gran potència, o com ell mateix diu: una important megaregió. El que els hi deia doncs: vendre optimisme.

LA CANÇÓ: Concert per a violí i orquestra de corda en Re menor de– Allegro, de F. Mendelssohn.

Anuncis