La ironia segons Vicens Vives

Ja fa força dies que vaig començar a llegir un clàssic de la nostra literatura, però fins ahir no vaig tenir la decència d’acabar-lo; m’estic referint a l’obra mestra de Jaume Vicens Vives, Notícia de Catalunya.

És tracta d’un llibre de 1954 que –tal i com em van dir quan me’l van recomanar– és d’obligada lectura per poder entendre alguna cosa de la tradició de pensament del catalanisme polític. Així que tot llegint l’obra de Vicens Vives em van cridar l’atenció els primers i últims capítols –els intermedis una mica feixucs, tot s’ha de dir– i especialment interessant era el fragment d’aquest últim capítol que es titula: Els ressorts psicològics col·lectius. I en el primer apartat ens trobem amb un títol Les contradiccions psicològiques i l’autor apunta una cosa que em va fer pensar molt ens veure-ho. Diu el següent:

[…] Esprement la quinta essència de la catalanitat, Josep Ferrater i Mora ha cisellat magistralment, en termes de la més bona època orsiana, les característiques de les nostres formes de vida. Recordem-les. De bon antuvi, la continuïtat o sigui el sentit de pervivència, motivat doblement per l’arrelament a Europa –consciència històrica– i per l’acostament a Castella –permanència ètica fora de tota contingència. Segonament, el seny, rebaixat de graduació com a factor psicològic, però encara situant-nos al bell mig de la nostra vida i perfeccionable per la prossecució del que és just, convenient i correcte. Després, la mesura, com a actitud individual que retruca sobre el seny, en fa viables les manifestacions i ensems determina la tendencialitat del català a realitats concretes, eficaces i profundes. I en darrer lloc, la ironia, forma vital que permet els redreçaments i anul·la la gangrena de la passió i del fanatisme. El seny, la mesura i la ironia es troben al servei de la continuïtat, expressada en la fórmula «que tot el que ha passat no ha passat immotivadament, i que tot el que s’ha esdevingut haurà d’ésser incorporat d’alguna manera, sense perdre res d’essencial, al futur».

Bé, doncs com veuen parla de la ironia com una de les característiques dels catalans; el cas és que tot just llegir això em va venir al cap el fantàstic programa Polònia de TV3 i la manera com parodien la classe política del nostre país. No obstant, i encara que m’alegri saber que per Josep Ferrater és una de les característiques del poble català, penso que no té cap mena de mèrit. O sí més no després de veure gags de Vaya semanita, o del programa d’humor de la segona cadena de televisió d’Israel Eretz Nehederet: riure’s d’un mateix fins i tot quan hi ha morts sobre la taula.


LA CANÇÓ: Wa yeah!, d’Antònia Font.

Advertisements

2 thoughts on “La ironia segons Vicens Vives

  1. Fragment de EL NOSTRE TREBALL DE CADA DIA de Vicens Vives

    “(…)No em miris esblaimat, d’aquesta manera. Trobarem el pas i la clariana i ens
    desfarem de la nit i de la boira si ens proposem realitzacions senzilles i
    concretes. Hem teixit massa astres i els hem posat massa amunt del cel per les
    nostres forces i ara no ens podem palpar ni els ossos.

    Per a sirgar amb nosaltres
    – no te’n desentenguessis pas – el primer que cal és fer-te home i conèixer la teva
    mà i la teva testa. Ferma’t el cor, abomina l’irrealisme i pensa amb lògica nua.Et
    proposo que dediquis a la comunitat el teu treball de cada dia; que no defugis des
    d’ara la responsabilitat que tindràs demà quan seràs el capdavaner; que no
    rebutgis l’esperit de progrés ni menystinguis l’herència dels teus pares. I,
    sobretot, que pensis més en tot allò que hem construït i ens ha fet grans, que no
    pas en les coses que ens han estat imposades a desgrat, per l’atzar dels temps.

    Amb l’esperit de rancúnia i de revenja, propi dels esclaus, mai no seràs ningú ni
    tampoc no ho seran els teus. I així tu seràs la terra i la terra serà teva.”

  2. Sense menystenir les aportacions de Vicenc Vives, mira’t “Els nazis a Catalunya” (Llibres de l’Índex) i el descobriràs, també tot i que més jove, fent lloes a Hitler i al seu règim. I no una o dues d’anecdòtiques sinó una colla. I que consti que no el vull desacreditar per això però crec que és interessant conèixer-ho també.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s