“El problema literari” segons Pla

Ahir tot llegint El Quadern Gris de Josep Pla em vaig topar amb un fragment força interessant on Pla parla del que ell entén com “el problema literari” –he parlat força vegades d’aquest autor i de les seves obres en aquest bloc, per tant no els serà nou saber que tinc per Pla una profunda admiració–; però tot això venia fins ara de llegir obres en la seva edat avançada: obres com El Carrer Estret, Guies de viatges…. Ara però, em trobo amb una joveníssima edat de Pla en 21 anys i tot plegat em sembla aclaparador. Vegin el gran contrast entre diferents dies quan parla del fet literari, sigui vist des de la seva generació o des de la seva estricta experiència com a Josep Pla nat a Palafrugell el 1897. Em semblen profundament fascinants els contrastos anímics que mostra en aquest llibre; la seva escriptura en aquest dietari és francament aclaparadora: recordin que només tenia 21 anys.

Així que –encara no se ben bé com– intentaré mostrar-los a través d’alguna que altra propera actualització dos o tres fragments d’aquesta obra de Pla on mostri aquest contrast anímic del que els parlava. Avui però, em remeto simplement a l’anterior fragment citat del que Pla l’anomena “el problema literari”:

“El problema literari és d’una enorme complexitat. Si hom se situa, amb una ploma a la mà, davant de la realitat, la primera dificultat consisteix a fer-se entendre. Això és, per començar, molt difícil. La realitat densa, confusa, espessa. El problema de la captació d’una realitat densa podria potser formular-se així: fins a on podem comprendre les coses, la realitat se’ns dóna com si tot passés emportat pel més pur atzar. Els moviments dels homes i de les dones són tan varis, sorprenents, inextricables, diversos, que fan una espessor de jungla vegetal. (El coneixement de l’interior de les persones no es planteja, perquè és insondable). A través de la seva infinita petitesa, servint-se purament de la intuïció, l’escriptor ha de fixar sobre un determinat espai de terra, sobre alguna figura concreta, signes que hom creu característics, genèrics, permanents, en l’esdevenir informe de la segregació vital. Per a arribar-hi, cal triar, escollir els justos, trobar els signes perfectes, vivents, mitjançant l’adequació dels adjectius als substantius. Com fer-ho? Com sortir-se’n? Aquesta és la qüestió –la feina enormement difícil.” *

*26 de gener de 1919: de El Quadern Gris de Josep Pla.

LA CANÇÓ: Lo que se avecina, de Porta.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s