“Em donen d’alta a l’Ateneu Barcelonès…”

Ahir va ser un d’aquells dies en que, sense voler-ho, una persona s’acaba convertint en el perfecte amfitrió: intel·lectual, personal, paisatgístic; i m’estic referint, un cop més, a la figura de Josep Pla. Una servidora ahir va tenir la sort de poder visitar –segurament– un dels llocs més citats per Pla al seu Quadern Gris: l’Ateneu Barcelonès. Ell explica incansablement moltes i moltes anècdotes sobre les seves vivències en aquell espai, i avui tot remenant –a propòsit, és clar– el bloc dedicat a aquest llibre “El bloc del Quadren Gris“, he trobat un fragment que m’ha fet especialment il·lusió. Parla de quan Pla “es va donar d’alta de l’Ateneu”. Doncs bé, per sort meva jo des d’ahir també podria subscriure aquestes paraules:

“Em donen d’alta a l’Ateneu Barcelonès –soci transeünt: 7,50 ptes. mensuals. La casa m’agrada. Sensació agradable de tenir un refugi. La primera cosa que hom desitja en viure en una gran ciutat és trobar una manera d’estar sol. Aquest desig és molt útil: si hom arriba a realitzar-lo, les ciutats poden ésser productives, de gran rendiment de treball. Si no fos aquest impuls cap a la solitud que produeix la vida entre la gent, entre la densitat de la gent, ¿de què servirien les grans ciutats? De tota manera, no sé pas si l’Ateneu és el lloc més adequat per a estar sol. […]”*

I bé, després de tot això vaig poder assistir a la presentació del nou llibre de l’Enric Vila: “El nostre heroi Josep Pla”. L’edició del llibre a primera vista em va semblar molt acurada –sobretot amb la imatge que encapçala l’obra: un Pla envoltat de fum que desprèn un cigarret que te entre els dits–; no obstant, jo em quedo amb una reflexió que es va fer en la mateixa presentació sobre l’opinió que tenen molts i molts catalans sobre aquest autor plena de prejudicis pel seu passat ideològic i polític. Aquest llibre m’imagino que en part vol trencar alguns dels estereotips i reparar tot el rebuig que mostren molts catalans a una de les persones que més ha contribuït a la literatura catalana del segle XX. Jo crec que no deu haver cap espanyol, per molt feixista que sigui, que hagi deixat de llegir Lorca per ser republicà i d’esquerres. En fi, queda dit: Per sempre Josep Pla.


*12 de gener de 1919, El Quadern Gris, de Josep Pla.

LA CANÇÓ: Alegria, d’Antònia Font.

Anuncis