Will Kymlicka i la justificació de polítiques iliberals

Si volen llegir alguna cosa sobre immigració relacionat amb les minories nacionals vegin aquest comentari de text que vaig fer per l’assignatura de Teoria Política II sobre un text de l’autor Will Kymlicka: “La política vernácula. Nacionalismo, multiculturalismo y ciudadanía”:

En el capítol 13 “Nacionalismo minoritario y la integración de los inmigrantes” Will Kymlicka es proposa fer un anàlisi sobre “algunes qüestions que sorgeixen quan els immigrants s’assenten en zones d’un país que estan dominades per una minoria nacional“capítol 13 Kymlicka i també “explorar les qüestions normatives que planteja aquesta coexistència de la immigració i el nacionalisme minoritari“.

D’aquesta manera, l’autor comença introduint el fet que la predicció sobre que els nacionalismes minoritaris en un procés de globalització i modernització s’acabarien estava equivocada: “el nacionalisme minoritari es avui en dia un fenomen autènticament global que es troba en qualsevol lloc del globus“.

Així doncs, Kymlicka comença apuntant la relació entre el multiculturalisme de la immigració i el nacionalisme minoritari, on segons ell, existeix una relació almenys en el pla teòric ja que ambdós desafien el model tradicional d’un Estat-nació culturalment homogeni. L’autor apunta que la relació entre ambdós és més complicada del que sembla en un primer moment. Aquesta planteja la pregunta de si les minories nacionals són capaces d’incloure els immigrants en la concepció que tenen de sí mateixes i d’aquesta manera arribar a ser multiculturals. Kymlicka doncs apunta que, encara que a primer cop d’ull la resposta pugui semblar negativa –ja que segons l’autor “històricament, la relació entre minories nacionals i els immigrants ha estat plena de tensions ja que aquests tendeixen a integrar-se a la cultura dominant“– la relació entre ambdós és “reconciliable” com apunta a través de l’exemple del Quebec. En aquest país de l’Estat del Canadà ha posat en marxa des de fa temps una política integradora basada en polítiques no-etnicistes on els immigrants obtenen la ciutadania en termes relativament fàcils i a participar en les institucions públiques comunes. Aquest tipus d’integració es coneix amb el nom demulticulturalisme “cosmopolita”, segons Hollinger . Per altra banda, destacar que l’autor també parla de Catalunya com a bon model d’integració, semblant al del Quebec. Així que l’autor conclou que aquests nacionalismes són d’una base postètnica.

De la mateixa manera doncs, Kymlicka vol trencar alguns mites obsolets com ara: “la tendència a assumir que els conflictes plantejats pels nacionalismes minoritaris en les democràcies occidentals són conflictes entre el nacionalisme cívic que promou l’Estat i el nacionalisme ètnic que promou la minoria nacional“. No obstant però, tant el nacionalisme estatal com el nacionalisme minoritari es defensen en termes postètnics no racistes. Així, que per Kymlicka no es pot parlar d’un nacionalisme excloent i que va contra la modernitat, almenys en els casos analitzats per l’autor de l’Europa occidental.

Per altra banda, i per tal de solucionar algunes tensions, Kymlicka apunta que es precís que la minoria nacional exerceixi algun control sobre el volum de la immigració per tal de garantir que el nombre d’immigrants sigui tant gran com per saturar la capacitat d’integració de la societat. D’aquesta manera Kymlicka també parla d’un control per part de les minories nacionals de la política d’integració, i d’aquesta manera els immigrants tindrien incentius per integrar-se a la societat minoritària.

Així doncs, i parlant sobre els mètodes que pot utilitzar la nació minoritària per integrar els nouvinguts, Kymlicka apunta la disjuntiva entre les polítiques menys liberals per tal de protegir aquestes minories, o les polítiques liberals que garanteixen més fortament les llibertats individuals, però que posen al descobert els perills d’una extinció de la identitat nacional minoritària. L’autor acaba concloent doncs, encara que no sigui de forma definitiva, que la resposta es trobaria “en el grau de violació de les normes liberals“, ja que per ell no és el mateix obligar a etiquetar els cartells comercials en una determinada llengua, que fer-ho imposant la llengua de la premsa, a les Esglésies o a les escoles privades.

No obstant, dos arguments fan defensar a Kymlicka un determinat tipus de polítiques “ilberals” amb l’objectiu de superar el nacionalisme ètnic: 1) en primer lloc parla que els propis immigrants, en la seva majoria, estan d’acord en aquest tipus de polítiques: no consideren aquestes mesures com un rebuig a la seva participació i inclusió en la societat, sinó més aviat com una circumstància que clarifica els termes de la integració; i 2) el segon lloc, com que segons Kymlicka el nacionalisme ètnic és tant perillós per les societats, està d’acord amb aquelles polítiques que vulguin posar fi a interpretacions nacionals d’aquest tipus tant excloent.

Kymlicka conclou doncs, que si el potencial d’aquests mals es cada vegada més remot (en aquest cas es refereix al Quebec) en part es deu a unes mesures polítiques lleugerament iliberals que han generat les condicions que han permès el sorgiment d’una forma multicultual i postètnica de d’identitat, desplaçant d’aquesta manera, i gradualment, l’antiga concepció ètnica de la condició de nació.

Fins aquí doncs, hem pogut veure a trets generals què ve a dir Kymlicka en el seu text del capítol 13 de l’obra La política vernácula. Nacionalismo, multiculturalismo y ciudadanía. No obstant, podríem apuntar algunes puntualitzacions en relació algunes coses que apunta l’autor al text. Quan Kymlicka parla de dues opcions d’actuació en les nacions minoritàries: 1) una que consistiria en actuar mitjançant polítiques més iliberals per tal d’integrar els immigrants davant la nova societat d’acollida; o 2) polítiques més liberals d’elecció individual en relació a l’elecció de llengua d’aprenentatge a l’escola, etc. l’autor no apunta que, a banda, en aquesta última actuació més liberal, al seu darrera s’hi pot amagar una voluntat política clara de reducció de la minoria nacional com a subjecte polític diferent de la de l’Estat major; i aquestes polítiques no-fruit de la política d’aquest Estat més gran –que d’aquestes sí que en parla Kymlicka al text– sinó per part de les persones que viuen dins del territori de la minoria en qüestió. Un exemple d’aquest tipus de fal·làcia ideològica parlant de llibertat d’elecció és utilitzada molt sovint per partits, en la cas català, per exemple, que no tenen cap voluntat de protegir la minoria nacional, com podrien ser els partits Ciutadans i Partit Popular. Per tant, aquesta opció “més liberal” portaria encoberta una clara conseqüència política d’eliminació d’aquesta pluralitat nacional de l’Estat.


LA CANÇÓ: Wa yeah!, d’Antònia Font.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s