L’Observatori de l’Estatut

El passat dilluns 30 de març es va reactivar el web “Observatori de l’Estatut de Catalunya” impulsat per Òmnium Cultural. Amb el domini: http://www.observatoridelestatut.cat/, i tal i com apunta el mateix web “Aquest Observatori es proposa oferir un mitjà d’anàlisi dels aspectes claus que cal defensar amb fermesa: llengua, finançament, nació, competències, etc. i de valoració de les diferents alternatives existents en cas d’una sentència adversa. També servirà per tenir un mitjà constant per fer consultes a experts i perquè els socis que ho desitgin ens puguin fer arribar les seves opinions.”

Alhora doncs s’han publicat diferents articles de diversos experts: Guillem López Casanovas, Ferran Requejo, Eva Pons… entre d’altres. Així doncs m’agradaria destacar algunes paraules de l’article del Catedràtic de Ciència Política, Requejo –els recomano que llegeixin l’article sencer al web de l’Observatori, però aquí en deixo una de les parts:

“Si la sentència del TC afecta aspectes clau de l’Estatut com la llengua, el contingut de l’autogovern, les bases del sistema de finançament o el reconeixement simbòlic de la realitat nacional catalana, la resposta hauria de ser unitària, plantejada a mig termini, i molt més contundent que les realitzades habitualment. De fet, es tractaria d’establir una reacció tan immediata com a mig termini davant l’intent de diluir la realitat nacional de Catalunya en el model jeràrquic i homogeneïtzador de l’Estat. Les coses no han d’acabar amb una manifestació al carrer i unes quantes declaracions tan clares com inútils. S’han de prendre mesures que puguin afectar la legitimitat de l’Estat i que facilitin la projecció nacional del país en diversos escenaris. Això es pot concretar en tres tipus d’accions: 1) la internacionalització del conflicte; 2) pràctiques de desobediència civil; i 3) mesures d’insubmissió fiscal. La internacionalització del conflicte requereix una política informativa i de cerca d’aliances que facin que la causa catalana sigui coneguda i “simpàtica” amb la finalitat de tenir veu i de bastir aliances amb altres forces polítiques d’arreu del món. Les pràctiques de desobediència civil afecten qüestions com el no-compliment de determinades lleis estatals (ús de banderes, regulació dels models educatiu i de salut, de les regulacions sobre el poder municipal, del model d’universitats, etc.). Aquests dos tipus d’accions afectarien tant les forces polítiques com les organitzacions de la societat civil. Les pràctiques d’insubmissió fiscal, sempre tècnicament més complicades, requeririen l’acord de les forces polítiques del país i també el poder local. Es tracta d’establir programes contundents que condueixin el malestar del país i que estableixin una estratègia d’autoafirmació nacional i de projecció política del país amb vocació de futur. Liderar és oferir projectes, models i estratègies. La pregunta —que vol ser més pertinent que impertinent— és si les forces polítiques catalanes i els seus líders actuals estan capacitats per portar endavant l’autoafirmació nacional i la projecció política que el país i els seus ciutadans necessiten en els propers anys.”

LA CANÇÓ: Pla quinquennal, de Manel.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s