Els teulats de Cervera segons Josep Pla

Ahir al tren i tornant cap a Barcelona llegia un dels relats que segurament és més conegut de l’obra de Josep Pla. M’estic referint a Contraban. El cas doncs és que em vaig topar amb un fragment que pel que hi deia costa molt de creure que Josep Pla no fos un català de pedra picada i a la seva manera, un patriota. Vegin sinó què va escriure el mestre de la frontera de l’Estat amb França –un fragment del qual, per cert, ja tenia notícia d’haver-lo llegit a l’institut fa força anys al llibre de text de català–:

“No. Cervera és un teló de teatre perquè hom ha tractat de demostrar-hi que la frontera que hi passa és realment separativa, àdhuc per a la gent del país. Entre Catalunya i el Rosselló no hi ha cap frontera real, en vista de la qual cosa hom ha creat una frontera d’escenografia: l’urbanisme ha tractat de crear una població destinada a assenyalar acusadament una diferència. Com que no hi havia res que separés, hom ha hagut de fer cases i teulats diferents. Els teulats, sobretot, són francesos, vull dir de França endins. Una mica més amunt tornen a ésser catalans, les teules tornen a ésser com les nostres teules. Però a Cervera havien d’ésser diferents.

El que ha passat amb els teulats i amb l’urbanisme de Cervera ha passat a tot el Rosselló amb la llengua. L’Estat unitari, de manera deliberada, hi ha accentuat la porqueria dialectal amb la intenció de crear un patois deslligat de la llengua del país, destinat a demostrar la corrupció de la llengua. La finalitat ha estat buidar els rossellonesos de la seva llengua materna. Si això els hagués donat més disposició per a parlar millor el francès, l’acció, fins a cert punt, es comprendria. Però a París els coneixen d’una hora lluny quan parlen francès. El seu accent produeix una hilaritat inconcebible. Així, s’ha creat una gent a la qual s’ha llevat el mitjà d’expressió real i autèntic. Ha estat una trista, antiquada, antinatural política lingüística, apa només per fomentar la mediocritat i la despersonalització de la gent. Però les llengües, fins i tot quan arriben a determinats extrems de corrupció, són dures de morir.”

* PLA, Josep; Contraban i altres narracions; Barcelona, Edicions 62, pàgines 111 i 112.

LA CANÇÓ: Tres puertas, d’Extrechinato y tu.

Advertisements

One thought on “Els teulats de Cervera segons Josep Pla

  1. Bon dia Lídia,
    A mi també em va agradar aquest fragment de contraban! (té alguns trossos fantàstics, aquest llibre: d’alguna cosa va servir el segon de Bat).

    Ara, sobre Pla mateix, caldria una reflexió profunda: pot ser qualificat de patriota algú que va entrar a Barcelona el 26 de gener per la Diagonal? És compatible la catalanitat (i ens entenem, no em surtis amb que el PPPSOE també és catalanista) i el col·laboracionisme amb el franquisme?

    A mi, Pla sempre m’ha despertat sentiments contradictoris…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s