Fès per sempre

Arribada a l’aeroport de Fès, Marroc. Les fesomies marroquines em resulten estranyament familiars. Canvi de moneda i agafem un taxi direcció el centre de la ciutat: uns 20 kilòmetres ens separen de la medina. Pugem a un taxi que ens acosta a la Ville Nouvelle –la part nova de la ciutat– on ens disposem a dirigir-nos al que representa ser l’oficina de turisme de la ciutat. Ben bé hagués pogut passar per una oficina de gestió de documents oficials. Ni un tríptic a mà, ni cap fotografia més enllà de l’estricta sobrietat d’una sala pintada de blanc. Clara denotació d’estar a una ciutat on el turisme hi és encara molt escàs. Minuts després –amb el taxista encara esperant a fora– ens apropem a la medina. Impressionant l’efecte d’abandonar el cotxe i veure amb els propis ulls de què es tracta exactament aquella ciutat: carrers i més carrers estrets, entrecreuant-se, dibuixant formes sinuoses, laberíntiques. Llum i foscor. Olors fortíssimes d’espècies, d’aliments. Brutícia i runa al costat de grans edificacions creades en temps remots d’una bellesa excepcional. Persones i més persones transitant. Mules i motocicletes –els únics transports útils en carrers que en el millor dels casos fan menys de tres metres d’ample. Gats; molts i molts gats per mantenir la ciutat neta de rates. El que resulta però més profundament sorprenent és la gent. Nens i nenes jugant pel carrer amb una felicitat desbordant. Homes i dones amb cara de ser simplement feliços –o si més no d’aparentar-ho molt millor que qualsevol occidental. Botigues diverses i comerços per tot arreu. Qualsevol lloc és bo per vendre alguna cosa. Urbanísticament un lloc excepcional, màgic. Ens recorden que va ser a Fès molt abans que París on que van construir el sistema de clavegueram. I mirades. Moltes i moltes mirades. Mirades de gent bregada de viure on les arrugues de la seva cara no poden despertar res més que tendresa i un profund respecte. Amabilitat i afecte són les característiques de la gent de Marroc. No he experimentat una sensació de calidesa tant gran com la que em va demostrar tota aquella gent durant aquells dies. Els hi ho ben asseguro: no m’estranya gens ni mica que hagin estat durant segles la civilització més avançada del món. Marroc per sempre.

LA CANÇÓ: Tres puertas, d’Extrechinato y tu.

Anuncis

2 thoughts on “Fès per sempre

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s