El caminet

Vas

caminant

pel teu caminet.

Aquell caminet generalment pla,

amb alguns revolts

sense

cap mena

d’importància, i sense més pedretes ni obstacles

que aquells que es poden apartar amb

un copet ben suau de sabata. Vas

caminant pel teu caminet

amb més o menys presa,

amb més o menys ganes de trobar-te amb aquell arbre tant ombrívol

on poder descansar i agafar una mica d’aire.


On poder pensar.


Vas caminant

pel teu caminet i un bon dia

trobes una d’aquelles coses

que

de tant en tant

ofereixen els caminets. Una cruïlla.


I sorprenentment

i de sobte,

no tens cap ganes de trobar-te amb aquell arbre tant ombrívol

on poder descansar i agafar una mica d’aire.


On poder pensar.


Res d’això ja no es necessari:

S’entreveu

que

el

caminet

comença

a fer baixada.


LA CANÇÓ: Nocturne # 17 In B, Op. 62/1, de Frédéric Chopin.

Advertisements

One thought on “El caminet

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s