Dóna’m la mà -en condicional simple d’indicatiu-, de Joan Salvat-Papasseit

SI EM DONESSIS LA MÀ

Si em donessis la mà aniríem per la riba
ben a la vora del mar
bategant,
tindríem la mida de totes les coses
només si ens diguéssim que ens seguim amant.

Les barques llunyes i les de la sorra
prendrien un aire fidel i discret,
no ens mirarien;
mirarien noves rutes
amb l’esguard lent del copsador distret.

Si em donessis la mà arreceraries ta galta
sobre el meu pit, i no temeries ningú.
I les palmeres ens donarien ombra.
I les gavines sota el sol que lluiria

ens portarien la salabror que amara,
a l’amor, tota cosa prop del mar:
i jo, aleshores, besaria ta galta;
i la besada ens duria el joc d’amar.

Si em donessis la mà aniríem per la riba
ben a la vora del mar
bategant;
tindríem la mida de totes les coses
només si ens diguéssim que ens seguim amant.

(L’irradiador del port i les gavines)

* text original extret d’aquí.

LA CANÇÓ: Nocturnes In B Flat Minor, Op. 9/1 – Larghetto, de Frédéric Chopin.

Anuncis

One thought on “Dóna’m la mà -en condicional simple d’indicatiu-, de Joan Salvat-Papasseit

  1. El títol no en té res de condicional. I ben fet, només faltaria que per demanar el que vols haguessis de suggerir, migdir i migdiada, tots a dormir. L’imperatiu, quan és a dos mans, pot demanar una mà, o que te la donin també. Salut.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s