I l’ètica del Candidat:

Una de les primeres coses que fa una servidora quan arriba el període estival consisteix en deixar-se mig sou en la compra de llibres –ja saben, per allò de que quan sigui gran i rica vull tenir una biblioteca; he,he–. Doncs el cas és que vaig l’altre dia vaig passar per La Catalonia i després de redescobrir l’espai de llibres destinats a literatura catalana –Roig i Moncada van ser els elegits– vaig passar també per la secció de novetats. I em vaig trobar amb el nou llibre de l’Iu Forn que es diu El Candidat. I l’interessant d’aquest llibre –a part de la fàcil lectura i gran ironia entre les llargues converses del Candidat i el seu assessor– són moltes de les reflexions que s’hi fan. Vegin aquesta, per exemple:

–L’ètica no dóna vots, Oriol. Llavors, cal ser ètic? I la resposta és evident: no. Ser ètic és una autèntica pèrdua de temps i d’energia.

–Això no és cert. L’ètica dóna vots. La gent la té com un valor important.

–No t’equivoquis. Els que dóna volts és convèncer la gent que tens ètica. I això no implica tenir-ne. És com la moral. Tothom és molt íntegre, tothom té grans valors…, fins que a tots aquests que són tan purs els poses quatre bitllets sobre la taula.

–Hi ha molta gent que no és corrupta i que no es vendria mai.

–Perquè no en té la oportunitat. A més, Oriol, què és la corrupció? M’ho pots dir? Fer fotocopies personals a la feina és corrupció? Enviar correus electrònics personals des de la feina amb acudits o imatges marranes és corrupció? I l’ètica? Què és l’ètica, Oriol? Intentar despistar cent euros a la declaració de la renda és ètic? Quanta gent cobra la baixa d’una feina i treballa en un altre lloc? Quanta gent cobra hores extres en negre? Quanta gent es treu més de mil cinc-cents euros al mes netejant cases particulars i no declara un sol cèntim ni paga un sol cèntim d’impostos?

–Però això ho fan per sobreviure, no perquè els falti ètica. Tenen sous mísers i han de buscar-se la vida.

–Ho fan pel que sigui, però el 90% de la gent que es caga amb nosaltres, els polítics, dient que som uns corruptes i uns lladres no pot donar-nos cap lliçó d’ètica ni de moral. Ni una, I si en tinguessin la oportunitat, serien molt pitjors que nosaltres.

–Parlàvem de corrupció, no d’ètica.

–Com deia aquell famós polític italià per justificar que no parava de robar: «Si jo vetllo pels interessos de tothom, també estic cuidant els meus interessos, perquè jo també sóc tothom.» Què passa, que si jo sóc un gran lladre però resulta que robo pel bé comú, llavors passo a ser un corrupte ètic i guanyo l’absolució moral? […]

he,he, que bo.


* FORN, IU. El Candidat, 2009, Barcelona, Ara Llibres, Amsterdam, pàgina 52.

LA CANÇÓ: Summer Cat, de Billie the vision & the dancers.

Advertisements

2 thoughts on “I l’ètica del Candidat:

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s