marxar

Marxar sovint comporta acceptar que deixes algunes coses i persones –ni que sigui temporalment– enrere. Però per sort, des de l’avió relativitzar les coses costa una mica menys; els núvols, blancs, de cotó de fluix, teixeixen alguna cosa més que un bonic mantell de sucre sota l’avió. Són les 11:17 –hora anglesa– i ja es pot veure per la finestra la illa de la Gran Bretanya. I hòstia senyors, quina emoció… tres setmanes a Londres! I bé, durant aquests dies una servidora s’ha proposat explicar, a través d’aquest humil bloc, algunes de les coses que farà per aquí dalt; no obstant però, si tot plegat no és del seu interès, doncs ja saben: no consultin aquest bloc fins passat el dia 25 de juliol; queden avisats (he,he).

En fi, que m’avisen que s’han d’apagar els aparells electrònics. Aviat a Stansted airport.

DSCF0009

LA CANÇÓ:  Summer cat, de Billie the vision and the dancers.

Advertisements

One thought on “marxar

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s