i Londres és Georg Friedrich Händel

I la Handel House Museum es troba al número 25 de Brook Street, enmig d’un dels barris més luxosos del centre de Londres. El seu accés es fa a través d’un carreró estret des del qual només es pot observar a simple vista una preciosa terrassa que acull la gent que a aquella hora surt de la feina. Des de fora, i com la gran majoria de cases angleses, no mostra cap tipus d’ostentació. A l’entrada fan deixar les bosses i un tram d’escales de fusta condueix primer cap al primer pis, shop and composition room, i després cap al segon, museum. La porta del 2nd floor va directament a una petita sala de poc més de cinc metres quadrats amb tot de cadires disposades ena mateixa direcció, cartells explicant la vida del compositor i una gran pantalla amb un vídeo sobre la vida de l’antic inquilí. I la sala és buida, i una  servidora està sola; però poc després de cinc minuts una la segona presència humana es fa notar al museu: observo el rostre molt agradable d’un home gran que em somriu i immediatament, per tal de no molestar, torna a deixar-me sola davant del vídeo. I cinc minuts més i la sala es comença a omplir. Un home d’uns seixanta anys i dues dones japoneses. Ens dirigim tots quatre cap a la porta contigua i ens trobem, i ara si, conversem amb l’home gran. Ens explica algunes anècdotes sobre Händel mentre ens reparteix uns fulls on se’ns explica la història de la casa. Com per exemple que va ser habitada pel compositor des de 1723 a fins la seva mort el 1759. I encuriosida miro un quadre amb un home pintant i una partitura completament escrita i perfectament llegible. I l’home em pregunta si toco algun instrument, i havent-li respost afirmativament em pregunta de nou si aquest el violí. I Ai las! –m’imagino que no deu ser habitual la presencia de persones de la meva edat, fet que és fàcilment deduïble que el meu interès per la música provingui d’algun lloc, i que aquest sigui el tocar algun instrument; qualsevol altra cosa em portaria a pensar que aquest bon home té poders sobrenaturals–. I la partitura pintada resulta ser un concert per a violí de Händel. Posterior visita a l’habitació del compositor -era un home extremadament baixet, per la mida del llit no deuria fer més de metre seixanta- i de nou escales que ens condueixen al 1st floor. Ens espera també la visita al número 23 de Brook Street. Més expositors, més anècdotes sobre la vida de l’autor i finalment i per cortesia de la British Library, més manuscrits originals. I bé, l’endemà visita també a un altre museu que dedica part del seu espai a Händel; a la The Foundling Museum, que tal i com diu el fulletó de benvinguda de la casa “situated is a leafly Bloombsbury cul-de-sac, between the British Museum and British Library  (he,he, i ja veuen, amb aportacions de la nostra llengua com aquestes fa pensar sens dubte que la nostra és una cultura universal). Però bé, al que anava:  si definitivament Londres és algú aquest és Georg Friedrich Händel. I noti’s un detall curiosíssim: Händel és d’origen alemany encara que va passar la major part de la seva vida a Londres.

LA CANÇÓ: Lego, de Joan Miquel Oliver.

Advertisements

One thought on “i Londres és Georg Friedrich Händel

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s