Alguna cosa encara batega (segona part)

Descobreixo gràcies a un amic un programa de Catalunya Radio que es diu Ara que fa 50 anys. Es tracta d’un programa musical on la temàtica clau és el sorgiment de la Nova cançó i l’evolució posterior de la música en català. I amb tot, escoltant pel web els potcasts del programa, en un moment de la tertúlia, la presentadora Núria Ribó, va apuntar una cosa que em va cridar força l’atenció. Parlant del sorgiment dels grans grups del Rock català i sobre la promoció d’aquests en els mitjans de comunicació, va dir més o menys això: “fa uns anys hi havia una iniciativa de servei al país i es promocionaven grups en català -RAC 105, TV3, principalment-; però si el programador decideix: mira, m’agrada aquesta música sigui cantada en xinès, en català, o anglès, això seria arribar a la normalitat; hi ha hagut una època en què s’ha batallat, lluitat, de servei al país; (…) però també aquesta normalitat del qui està fent i realitzant un programa i diu aquesta cançó m’agrada i no perquè sigui en català.”

Doncs amb aquest pretext m’agradaria comentar que ja fa dies em passava pel cap dir que els Manel està fent més per la llibertat d’aquest país -si em deixen entrar en maximalismes- que molts d’altres grups -i no entraré a dir noms per no ferir sensibiliats- que han anat i van amb l’estelada per tot arreu cridant ben fort independència, independència. Per allò de la normalitat, saben? Però ben mirat, el meu em sembla un comentari força desafortunat i que poc es cenyiria a la realitat de fa uns anys del país; ja que si ens remetem a la idea que apuntava la Ribó té cert sentit dir que cada època i grup han tingut la seva feina i el seu paper, i ara alguns recullen el sembrat per altres. Però bé, això no treu que ara, per exemple, moltíssima gent que crec poquíssimes vegades ha escoltat rock català -ni l’hagués escoltat l’any 1991 després del mític concert al Sant Jordi- aquests mateixos escriuen per estats de messenger i facebook i a tothora preciosíssimes frases dels Manel i sense veure en aquest fet cap tipus de reivindicació política. En fi, que tot aquest rollo per dir-los potser i finalment ha començat aquesta etapa de normalitat que parlava la Ribó. Doncs això, que de nou em sembla que em toca dir que alguna cosa encara batega.

LA CANÇÓ: No t’enyoro, de Manel.

Anuncis

2 thoughts on “Alguna cosa encara batega (segona part)

  1. Sí! I no soles amb Manel! Jo diria que com a mínim la meitat de la música que escolte és cantada en català i que de tots els grups/cantautors solament un o dos entren en “política”. Efectivament, és bona senyal! Que tinguem sort!
    Un beset!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s