La dona: vot de dretes o d’esquerres?

Fa tres anys, a la classe de Ciència Política I amb el professor Requejo, una bona amiga i jo vam fer una presentació davant dels companys sobre el sufragi universal femení a l’Estat espanyol. Vistes ara les diapositives realment la cosa va quedar força justeta, no obstant però i ara, tot (re)estudiant Comportament Polític i Opinió Pública -una assignatura de tercer-, m’ha vingut al cap una pregunta que ens va fer el professor Requejo després de la nostra intervenció a classe. Després de fer una exposició més de caire històric que d’anàlisi politològic, vam destacar una cosa del tot curiosa: 1 d’octubre de 1931 s’assoleix el vot universal femení bàsicament promogut per les forces d’esquerres que en aquell moment constituïen les Corts espanyoles; no obstant però, a banda de Clara Campoamor -diputada del Partit Radical Socialista que va defensar l’article 36 de la Constitució de 1931 on es reconeixia el dret de sufragi universal-, aquesta, amb qui més es va barallar per reconeixer el dret a vot de la dona va ser amb els mateixos membres del seu partit, inclosa la feminista Kent- ja que afirmaven que aquest fet podria restar suports a les forces d’esquerres ja que les dones votarien majoritàriament partits de dretes. Doncs bé, amb tot el professor Requejo ens va preguntar: i sabeu si realment això va ser o és cert? I la nostra resposta va ser un llastimós no ho sabem. Doncs bé, em sembla que ja he trobat la resposta. Vegin. Segons els apunts de l’assignatura de Comportament Polític i Opinió Pública:

“Hasta los años 70 del siglo pasado se había venido observando claramente un comportamiento menos participativo y una orientación mas conservadora entre las mujeres que entre los hombres. Estas diferencias de comportamiento en función del género se explicaban sobre un doble eje:

1. A partir del diferente rol social desempeñado por Hombres y Mujeres durante muchos años. La escasa inserción de la mujer en el trabajo fuera de casa y el contexto laboral fomentaba el desarrollo de un rol centrado en la unidad familiar y con unos vínculos más débiles con la política;

2. En este marco, en determinados países (como los del sur de Europa) se producía además una mayor implicación de la mujer que el hombre en los contextos de socialización religiosos, con un doble efecto. Por una parte actuaban como instrumentos de movilización que, en contextos como el español y por lo que se refiere a la orientación del voto, se ha planteado como factor explicativo adicional de la orientación más conservadora que se observaba en las mujeres.

Així doncs sembla ser cert que les dones tendien a adoptar un vot més conservador que els homes. Però vegem en l’actualitat:

En función de estas explicaciones la progresiva incorporación de la mujer al mundo laboral debería traducirse en una progresiva disminución de las diferencias de comportamiento entre sexos. Por su parte el proceso de secularización que han experimentado nuestras sociedades – con el consiguiente debilitamiento de la capacidad de influencia de las redes de base religiosa – debía empujar también en la misma dirección.

Así ha sucedido. En perspectiva comparada, en los últimos 25 años se ha venido observado una progresiva desaparición de las diferencias que antaño se observaban entre hombres y mujeres, equiparándose las pautas de comportamiento entre ambos sexos. En la mayor parte de las democracias occidentales la evolución del diferencial de género(1) ha expresado una creciente igualación en las pautas de participación/abstención así como de progresiva desaparición de la tradicional orientación más conservadora de las mujeres.

Doncs després de tres aquí ho tenen. Millor tard que mai, no? (he,he)

* (1) Diferencia entre el porcentaje de abstención de los hombres y el porcentaje de abstención de las mujeres (Inglehart-Norris, 2000).

* Reproducció parcial de la publicació: Pallarés, Francesc, Marta Fraile y Clara Riba “Las variables socioestructurales y el comportamiento electoral en las elecciones españolas del 2000” Revista de Estudios Políticos, 135, 2007.

LA CANÇÓ: Concerto for Piano and Orchestra no.1. in E minor op.11. 3-Rondo. Vivace, de Frédéric Chopin.

Anuncis

4 thoughts on “La dona: vot de dretes o d’esquerres?

  1. Bé, tot és relatiu. També és veritat que encara hi ha més homes que dones ficades en partits o organitzacions polítiques (tot i que cada cop se’n veuen més) i que comportaments que fa 5 o 10 anys es pensava que acabarien morint (desig de la dona de trobar un marit que l’estimi i dedicar-s’hi en cos i ànima) han tornat i amb molta força.

    La sociologia és complicada, i si la mesclem amb les opcions polítiques… ho és encara més.

    Jo crec que hauríem de deixar de dividir la societat entre homes i dones perquè avui dia no té cap mena de sentit. No hi ha una homogeneïtat com hi era fa un segle o en fa dos.

  2. Lidia:

    Una gran aportació, sempre hi havia pensat, però mai en sabia treure l’aigua clara.

    Recordo un documental, molt vell, de les primeres eleccions després de la mort de Franco, a l’estat, en que els reporters de RTVE preguntaven a unes dones a qui votarien; la resposta (segur que la imagines):

    – (entre riures) a no sé, a quien diga mi marido. (una).

    – (una noia més jove): al más guapo (que era en Suarez).

    El fet del vot més conservador per part de dones, és paradoxal, però com explica molt bé el teu article, té una explicació. La més activa participació en el fet religiós, la defensa de la unitat familiar, i la infravaloració que elles mateixes ja assumien com a positiva des de feia segles.

    L’altre dia en un reportatge actual, a l’estat també, es veia un bestibul ple de dones d’ètnia gitana acudin a missa evangèlica, tant sols dones, i se’ls diu:

    – ¿cómo es que no hay ningún pastor hombre?

    (resposta): ah, porque nosotras no sabríamos hablar tan bien. (obviant, que la resposta bona, té a veure amb el masclisme).

    Altrament, avui al diari, he llegit els nous membres del gobern d’Iran. El de sanitat, és una dona, i resulta ser que és una extremista de l’ala més dura, que opta, per fer més radical encara la separació entre pacients pel seu sexe. I això prové d’una dona mateixa? (m’he preguntat). Una dona mateixa promoven la diferenciació per sexe? Què un doctor home no et pugui tocar encara que et pugis morir? O que hagi d’anar tapada ensenyant tant sols els ulls?

    És curiós, però complexe, i dóna molt que pensar.

    Una abraçada.

    Àlex.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s