Arenys de Munt, l’inici d’una Revolució?

En un text de Timur Kuran que parla sobre la sobtada Revolució de l’Europa Occidental de 1989, comença apuntant això: […] “En el seno mismo de la Europa oriental, la revolución constituyó una sorpresa para los “disidentes”; incluso para sus figuras más prominentes. En un ensayo de 1979 titulado El poder de les impotentes (The Power of the Powerless), Václav Havel reconocía que los regímenes de Europa oriental podían ser cualquier cosa menos invencibles. Podían ser derrocados, escrivía entonces, por un movimento social, una explosión de descontento civil, o un conflicto agudo en el seno de una estructura de poder aparentemente monolítica, entre otras posibildades. […] Sin embargo, evita qualquier especulación sobre la localización temporal de ese colapso. […] No obstante, el artículo acaba con una nota moderadamente optimista: ¿“Y si [ese futuro más brillante] ya estuviera aquí desde hace algún tiempo, y nuestra propia ceguera y debilidad nos estuvieran impidiendo verlo a nuestro alrededor y en nosotros mismos, y nos estuvieran impidiendo que lo lleváramos a la práctica?”. […] Y a finales de 1988, a menos de un año de la revolución, Havel seguía mostrándose indeciso sobre la dirección que iban a tomar los acontecimientos. […]”

I més endavant l’autor es pregunta: “pero si al Revolución era ciertamente inevitable, ¿por qué no fue prevista? ¿Por qué no se prestó atención a esas señales que sólo después de acontecidos los sucesos parecían ser claramente visibles? I més endavant diu: “Voy a defender aquí la idea de que la revolución del Este de Europa no fue en modo alguno inevitable.”

Doncs la teoria de l’autor es basa en explicar que existeixen unes preferències privades i les preferències públiques d’un individu que no s’expressen de la mateixa manera –per molts motius, però principalment represàlies-, i l’autor parla del concepte de falsificació de la preferència. I també parla de llindars pels quals diferents persones tindran incentius diferents en “subirse al carro revolucionario“. D’aquesta manera explica -d’una manera molt acurada, això només pretén ser un resum- com pot ser que en un país puguin haver molts dissidents amb l’estatus quo però que això no es pugui vertebrar amb una acció política –en Teoria de l’Acció Col·lectiva es parla de discontinuïtats entre accions individuals i accions col·lectives-.

Doncs bé, amb tot això, però, deixar clar que comparativament és agafar molt en pinces el model no democràtic soviètic de 1989 amb el model espanyol d’Estat de Dret de 2009; ni tampoc crec que el cas català sigui exactament una qüestió de falsificació de preferències; potser més aviat de llindars… no obstant però, més que en aquest sentit, el que em va cridar l’atenció de l’article, fet pel qual l’he reproduït aquí, va ser l’enfocament sobre la possible immediatesa d’un canvi sobtat en l’organització política d’un país i la poca previsibilitat que hi ha sovint en preveure aquests successos.

Doncs això, que suposo que per qualsevol seria somiar truites dir que el referèndum d’Arenys de munt és un punt d’inflexió en el futur polític de Catalunya…

El temps dirà, suposo…

LA CANÇÓ: Entre canuts, de la Gossa Sorda.

Anuncis

4 thoughts on “Arenys de Munt, l’inici d’una Revolució?

  1. Discrepo amb l’arqueòleg gramurós: si el que pretén dir-nos és que la consulta popular d’Arenys serà inútil per la causa, no té pas la raó. Guaita el volum del debat generat i l’incidència que ha tingut en els mitjans de comunicació ja abans de realitzar-se! Amb la torpesa de l’estat espanyol, fins i tot ha esperonat l’independentisme, donant-ne arguments a favor. A més, personalment, crec que la societat d’aquest país necessita adonar-se de la viabilitat d’aquest empresa, i del volum de suport social que té. Aquesta consulta, i totes les que es facin, hi ajudaran.

    Lídia, acabo d’anar a patar al teu blog. Fa poc que me n’he fet un i vaig remanant amunt i avall. Aquest teu el tens molt ben arreglat, amb aquest raïm i aquest format. Pel que veig coïncidim en algunes opinions, així que t’aniré visitant de tant en tant.

  2. EN CERT SENTIT L’ARQUEOLEG TE RAO.
    PERO FER POR A QUESTA COLLA DE “NACIONALISTES” DE LA MESETA, FARNCAMENT POT SER MOLT ALIMENTIÇI,DAVANT EL T.C.. MIRA QUE SI ALS ACOQUINEM?.

  3. Lidia:

    A veure, l’acte d’avui, és simbolic, un referèndum a una vila de 6.000 habitants. Però, en certa mesura es podrà convertir en la punta de llança.

    Aquesta revolució, que comentes, crec que fa temps que s’està produïnt, i potser que ara, de sobte, s’iniciï. Jo particularment crec, que l’estat, vertebrat com ara, no arribarà ni al 2014.

    S’estan produïnt alguns fenòmens, que si més no poden alertar molt. Descontent social, a un cantó i l’altre. Bipolarització (més aviat podriem parlar de cert odi, i crispació) creixent. Resurgiment de forts sentiments patrits. I crisis económica. No oblidem, que tots els grans canvis històrics, han estat propiciats per crisis econòmiques i socials també.

    El fet serà com gestinionar-ho. No oblidem, que no és un camí fàcil. Que l’estat està disposat a emprear la força, molts ciutadans també, que a Catalunya, no tothom pensa igual (també existeix aquesta bipolaritat), i que pot haver-hi un gran espatec (d’hosties). S’ha de ser conscient del camí que es comença, que segurament la UE ens girarà l’esquena, i els grans països del món també. I que la gana d’avui, serà el pà de demà. Si s’accepta, doncs genial. Jo ho accepto.

    Ho acceptarà la gent? L’empresariat? Els polítics? En la nostra societat en la què prima per sobre de tot el viure bé?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s