Arenys de Munt: alguna cosa encara batega (tercera part)

Potser hauria estat més fàcil escriure un article parlant sobre tot el que vam poder viure uns centenars de persones en menys de 12 hores a la vila d’Arenys de Munt el passat diumenge dia 13; segurament hauria estat més fàcil. L’èpica i el sentimentalisme aquella nit ho van inundar absolutament tot. Crec no haver estat testimoni d’un esdeveniment del sobiranisme tant lúcid com el d’aquell dia. I ningú pot negar que el somni cada dia està una mica més a prop. No obstant però, aquest ja és un article escrit des de la distància que et donen un parell de dies. Després de llegir les cròniques de tota la premsa -la d’aqui i la d’allà- veure que l’estratègia de la majoria és clara: cobertura informativa important, però menyspreu, manipulació i sarcasme parlant del referèndum i de tot el succeït a Arenys. Però per sort la gent ja no se’ls comença a creure. La venedora d’alfombres Carme Chacón, per posar un exemple, -i que em perdonin l’expressió desafortunada tots els membres del gremi corresponent- ja va dir que el país (deuria parlar del país que representa a la seva fantàstica cartera de ministra de defensa, amb una preciosa rojigualda) no eren ni els falangistes ni els independentistes; sinó que el país era un país d’ordre (!) -recordin allò de voler canviar el món, el yes we can, el bon rollo que dóna l’Obama i de ser d’esquerres- i un país de complir la llei (!!) -és deu referir al compliment de l’Estatut per part de tots els organismes de l’Estat que estan ocupats per militants del partit socialista obrer espanyol-. Però bé, el què deia: per sort la gent ja no se’ls comença a creure. I també em podria deprimir profundament amb la mediocritat i provincianisme d’una part del periodisme d’aquest petit país nostre, però per sort em recordo que no n’hem tingut gairebé cap de la nostra banda i mira on estem. Aquest és un moviment que va molt més enllà dels editorials de la premsa matinal i dels despatxos dels líders polítics. Ara bé, si volem anar més enllà de l’anècdota del New York Times hem de trobar estratègies sòlides per canviar justament això. Hem de ser presents tant en la majoria dels estaments polítics com des dels mitjans de comunicació. No obstant però, una cosa si que ja l’hem aconseguit: el sobiranisme està creixent, i com diu l’amic Guillem Carol “la idea d’independència cada vegada està més present en les converses de carrer. Ja no és una idea de quatre friquis o d’un grapat de romàntics. La independència és una via plausible i cada cop més recolzada entre la societat.”; però el més important de tot: estem transformant el català emprenyat amb el català que n’està tip de venedors d’alfombres com la Carme Chacón.

En fi, el que em queda dir és que alguna cosa encara batega, tercera part.

LA CANÇÓ: Ens en sortim, de Manel.

Anuncis

3 thoughts on “Arenys de Munt: alguna cosa encara batega (tercera part)

  1. Bona reflexió, en la teua forma de sirgar, of course, però no has dit res de l’11 al teu poble, encara que no hi fóssis, jo crec que hi havia quelcom que hi bategava també.
    Apa salut i bon inici de curs -polític- de part d’un marxista caspós.

  2. Ara ve la meva ciutat. Berga. Potser, una ciutat de 17.000 persones, capital de comarca, i històrica ciutat central de Catalunya, ja començarà a fer més por i serà menys anecdòtic.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s