De les formes de govern a Espanya

Llegeixo les Cròniques Parlamentaries de Josep Pla. Aquest cop es tracta del volum que recull els articles escrits pel mestre entre 1929 i 1932, en l’anomenat Polèmica, a la seva obra completa d’Edicions Destino. Doncs bé, si hi ha alguna cosa que m’entusiasma en llegir relats històrics, és quan es poden extrapolar a fets que estan succeint en l’actualitat. Suposo que aquí és on s’entreveu la grandíssima distància entre ser un cronista passerell o ser un geni. Vegin, vegin:

L’escepticisme davant les formes de govern és una posició que es confon amb la mateixa política. Sobre tota possible forma política externa es poden articular la mateixa quantitat d’elogis i la mateixa quantitat de blasmes. La Història, en aquest punt, és d’una sorprenent tossuderia que exclou les peremptorietats del  feixisme i els dogmatismes de la credulitat. A Catalunya, el problema semblava resolta feia molt temps. L’any 1910, per exemple, el considerable i admirat Bofill i Mates cantava, en aquestes mateixes columnes, la grandesa de la política catalana a base de fer remarcar l’escepticisme davant les formes de govern. Jo comprendria una rectificació d’aquest criteri si els metges ens poguessin arribar a demostrar que en aquesta trista península hom fabrica dues menes de persones: les bones, les persones excel·lents, això és, a hores d’ara, els republicans; i les dolentes o males persones, això és, els monàrquics. Segons tinc entès, però, la cosa que s’assembla més a un espanyol republicà és un espanyol monàrquic. ¿O és que vaig errat? No ho excloc pas, ben entès. Podria perfectament ésser que Lerroux, Alcalà Zamora, Saborit tinguessin un crani completament diferent de Bugallal, Goicoechea i Calvo Sotelo. En tot cas, caldrà documentar-se. Quan vindrà Lerroux a Barcelona jo positivament m’hi fixaré.”*

I irònic fins a l’últim moment. Quin geni, senyors!

*PLA, Josep; Polèmica. Cròniques Parlamentàries (1929-1932), Barcelona, Edicions Destino, pàgines 25 i 26.

LA CANÇÓ: Symphony #9 In D Minor, Op. 125, “Choral” – 2. Molto Vivace, de Ludwig Van Beethoven.

Anuncis

One thought on “De les formes de govern a Espanya

  1. És un bon text aquest del Pla.

    Però jo sóc dels que creu, que és una generalització. I crec, que segur que han existit republicans amb més ideals d’igualtat o justicia de l’estat espanyol, que alguns catalans. Per tant, no es pot generalitzar. A més, ens ha quedat demostrar, que els catalans tampoc ens acostumem a salvar del mal govern. Per tant, també aquí es dona l’amiguisme, la corrupció, i fins i tot la mala pràctica política (per interès propi).

    Però, en el que fa referència a la forma de govern. Jo crec que ha arribat el moment d’acceptar, que Espanya no donarà mai cap bon govern. En tres-cents anys, no han donat res més que monarquies absolutes, dictadures militars, monarquies parlamentaries caciquistes, etc. Així que crec, que ja ha arribat el moment de ser pragmàtics, simplement.

    Avui llegia en Lopez Aguilar, ha tret un llibre, que parla de la monarquia republicana i laica, que segons ell té avui en dia Espanya. Com ens ho mengem això? Tant sols faltava dir això per par d’un partit socialista…

    Salutacions.

    Àlex.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s