De formes que fan miracles?

Josep Pla apunta en un dels seus articles “Provincianisme a la francesa (II)” la següent frase: “Les formes valen, no pas per elles mateixes, sinó pel que contenen, per la qualitat de força i de vida que les sosté.” I a part de ser una frase fàcilment aplicable a molts aspectes de la vida, aquest cop ens referim a les formes de govern dels Estats. I Pla torna a bastir el seu discurs entorn els perfils republicans i monàrquics de l’Espanya i la Catalunya de finals de la dècada dels anys 20. I això és el que afegeix:

França ha estat un gran país amb tota mena de règims. Espanya ha estat un petit país sota la immens quantitat de governs diversos que ha tingut. Demà, amb república, Espanya seria el mateix petit i pobre país que sempre ha estat. I a tot arreu és el mateix. L’essencial d’un país són els homes, la quantitat del material humà -allò que coneixem com a rerepaís-. Les institucions no són sinó el reflex dels successius estats del present. Si les formes tinguessin tanta importància i es pogués establir entre elles una gradació i una jerarquia de bondat, el turc que viu en règim republicà […] seria un home emmotllat políticament d’una manera superior al suec o l’anglès. […] Si avui hagués de triar un país estranger per fixar-m’hi definitivament no pensaria pas en les formes de govern. Més aviat, en decidir-me, pensaria en el color dels ulls de la gent…”

I és clar que seria un complet insult per a la disciplina de la teoria política agafar al peu de la lletra aquesta afirmació del mestre Pla. Tots sabem que n’hi ha, i moltes, de diferències entre ambdós règims. No obstant però, la idea subjacent em va semblar molt interessant, en la mateixa línia que un altre text publicat ara fa uns dies. Però sigui com sigui el mestre acaba l’article dient el següent -i en data de 17 de juliol de 1930-:

Qui podrà fer-nos creure que hi ha encara forces, valors taumatúrguiques, formes que fan miracles, paraules màgiques? No ho creiem pas en nom d’aquell mínim de materialisme i de sentit comú sense el qual tota activitat intel·lectual o política esdevé pura farsanteria. Si hem d’anar a la República, anem-hi d’una vegada, però no prometem res més que el que podem prometre, és a dir, sense prometre res. Anem-hi perquè ens dóna la gana i llestos. No desenganyem la gent abans d’hora, convertint la política en una mena de curanderisme de fira de tercera.”

LA CANÇÓ: No t’enyoro, de Manel.

Anuncis

One thought on “De formes que fan miracles?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s