Però la veritat és aquesta:

I seguint amb la meva insistent referència a França d’aquests últims dies, vegin què diu Josep Pla en un dels seus articles de les ja força citades Cròniques Parlamantàries (1929-1932):

“El cert és que hom torna de París fet un superhome, amb el cap ple de la forma republicana, enamorat de la llibertat de França. Hom torna amb l’orella dreta i perfectament europeïtzat. Hom ha vist l’exterior, la forma externa, la closca de les coses. Totes aquelles forces internes que expliquen les formes exteriors -la tradició, la història del passat-, tot això, què és això? Hom suposa que el que es veu ha nascut per generació espontània, i com a màxim perquè han existit uns grans homes que es digueren Mirabeau, Danton i Robespierre. És a dir: hom es forja una imatge de França a base de suposar que els éssers que l’habiten són quantitats negligibles, zeros a l’esquerra. Hom diu, enlluernat per la buidor formal:

– França és un país que va bé perquè té república; Espanya va malament perquè té monarquia…

Però això és un pur sofisma. La veritat és aquesta:

– França és un país que va millor que Espanya perquè està habitada per francesos.

Però això, que és el mateix sentit comú, no ho veu ningú, i per això se senten les coses que se senten. En parlarem perquè val la pena.”

* PLA, Josep; Cròniques Parlamantàries (1929-1932), Provincianisme a la Francesa (I), de 16 de juliol de 1930.

LA CANÇÓ: Dos, d’Élena.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s