Plou

I surtes i plou i el terra està completament xop, immensament mullat. I intentes esquivar qualsevol dels tolls que hi ha per tot arreu. L’aigua es va precipitant sense complexes, ilimitadament, des del cel, immensament ennuvolat, i amb tot, les precaucions per no absorbir l’aigua -entre el paraigües i l’impermeable- són poques. Però de sobte, perquè la visió t’incapacita per veure tots els tolls, tots els desnivells del terra on hi pot haver una quantitat exagerada d’aigua, les teves sabates acaben fent cap al lloc menys adequat per tal de mantenir una mínima impermeabilitat: un gran toll entre els teus peus. I veient que ja no hi ha res a fer, que les sabates estan completament mullades i s’han inundat irremediablement d’aigua, penses que res ja no importa. Amb els peus com dos mars i la sensació de veure que el pitjor ja ha passat, continues caminant, per allà on els peus passarien si no estés caient un xàfec brutal, però ara amb la voluntat i el convenciment de veure que camines per on vols i quan vols, i que plou. I que bé que continuï plovent. I penses que, per sort, t’has trobat un gran toll entre els teus peus i que les sabates estan completament mullades i penses, ai las, que res ja no importa. I plou i que guai que ho continuï fent com fins ara.

20060729184017_17

LA CANÇÓ: Plou, d’Élena.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s