En nom de la llibertat

Una molt bona amiga ja fa un temps em va dir una frase que em va fer pensar moltíssim; aquella tant coneguda que diu “el temps posa sempre les coses al seu lloc”. I és una frase que pot aplicar a molts i molts àmbits i aspectes de la vida; i és clar, també és molt útil en política. Ahir llegia amb certa tristesa el comunicat del Bisbe de Girona, Francesc Pardo, on ordenava a través d’una “nota” que “no s’han de realitzar ni les reunions preparatòries ni la consulta posterior, en cap dels locals o dependències parroquials”, referit a la consulta sobre la sobirania a més de 100 municipis el dia 13 de desembre a tot Catalunya. I tot ho feia en nom de la llibertat. En part em sap greu sentir manifestacions d’aquest tipus -sobretot per veure, com realment i per molt que em pesi, hi ha coses, persones, institucions i determinats comportaments -o si més no una part d’aquests- que històricament es repeteixen. De la mateixa manera que Ovidi Montllor va dir “t’adones amic. Hi ha gent a qui no agrada que es parle, s’escriga o es pense en català. És la mateixa gent a qui no els agrada que es parle, s’escriga o es pense”. Doncs això, que perquè surti un Bisbe, i per pressions d’algú, aquest no se sent representat per l’Església catòlica quan aquesta adopta actituds nacionalistes; doncs ja em perdonaran si els hi ho dic, però aquest algú té un problema. I podria prendre’m aquesta notícia d’una pitjor manera de com ho estic fent. Però si aquest Bisbe s’ha molestat ha redactar una carta d’aquestes característiques és perquè alguna cosa es mou. L’olla ja fa dies que bull. Doncs en fi, el què deia: el temps posa les coses al seu lloc. I per sort hi haurà milers de creients  que el proper dia 13 de desembre es manifestaran a favor de la llibertat d’aquest país tal i com ho fan fer en altres èpoques perquè, sens dubte, saben què vol dir ara com ara “la Catalunya del present i del futur”.

LA CANÇÓ: Summer 78, de Yann Tiersen.

Anuncis

One thought on “En nom de la llibertat

  1. De l’alta jerarquia eclesiàstica no es pot esperar res. Després es pregunten del per què de la disminuació del sentiment religiós, no només a Catalunya. Ajudar a qui més ho necessita, això haurien de fer!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s