El veguer Francesc Badia

L’altre dia vaig fer un article parlant sobre el fet que el bisbe de Girona Pardo, escrivís aquella nota prohibint l’us de les instal·lacions de l’Església en els referèndums del dia 13 de desembre. Però per sort, com en tot, sempre hi ha una cara i una creu de les coses. Així que per la meva sort el passat dissabte vaig poder presenciar una entrevista que m’ha marcat profundament. Es tractava d’una entrevista a Francesc Badia, veguer de la Seu d’Urgell a Andorra, el qual va estar en aquest càrrec més de vint anys, i fins el 1993, va representar el copríncep de la Seu a Andorra. Badia és un home gran, 87 anys ens va dir que tenia, però irradiava una vitalitat aclaparadora. El seu rostre és afable i proper, i la seva veu fluixa per l’edat, però alhora plena, encara gaudeix d’una gran capacitat comunicadora. Ens va explicar –a tres joves que no passàvem dels 22 anys a les 8 del vespre d’un dissabte– en què consistia la seva feina de veguer, càrrec força polifacètic, però que en essència representava els interessos d’Andorra a Espanya, així com els interessos del Bisbe a l’Estat Andorrà. Va viure més de vint anys en el càrrec, des de 1972 fins el 1993 –any de la reforma constitucional Andorrana– i va encapçalar –juntament amb el veguer francès– la representació internacional del petit estat dels Pirineus durant molts anys. I com va el mateix Badia, es tractava d’una política molt d’anar per casa –però no pas amb connotacions negatives– sinó d’aquell tipus de política de proximitat, i sobretot una política caracteritzada per la bona fe. I una cosa molt important que ens va dir va ser que si Andorra va esdevenir sense cap mena de dubte un Estat de ple reconeixement internacional va ser per l’obstinació del Bisbe Martí de fer una Constitució. I que aquesta blindés les competències Andorranes, amb el mutu acord entre França i Espanya a través d’alguns afers d’una important rellevància que apunta aquesta Constitució. D’aquesta manera, Andorra s’assegurava la seva existència com Estat independent entre França i Espanya, ja que cap d’aquests dos, sense mutu acord, no renunciarien a part del seu poder i representació sobre el territori d’Andorra. I com poden imaginar, amb totes aquelles narracions explicades amb una atenció i lucidesa tant importants, me’n vaig poder adonar que hi ha perfils que representen d’una manera o altra l’Església i que tenen un alt perfil intel·lectual, cultural i  personal, com el del veguer Francesc Badia. Tot un plaer.

 14669_1234701022407_1075630459_717652_4717203_n

LA CANÇÓ: 7:PM, de Yann Tiersen.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s