Sembla

Senyors, cada vegada sembla que s’està coent una cosa seriosa. Molt seriosa. Desgast del procés estatutari, retallada d’aquest a Madrid, set recursos d’inconstitucionalitat, crisi econòmica, govern tripartit, referèndum d’Arenys de munt, les casposes (i genials) reaccions des d’Espanya, el ressò internacional de la consulta… i ara el 13-D. Des de fa unes setmanes s’està creant una mobilització, que per ben poques altres coses al nostre país ha passat darrerament. En paraules avui de Francesc Ribera a la presentació del manifest de personatges de la cultura i de la societat civil donant suport al referèndum, va dir: Parlant amb gent més gran, alguns m’han comentat que des de temps de l’Sssemblea de Catalunya no recordàven que es respirés un clima semblant. I tot sembla indicar que alguna cosa important passarà ben aviat. En aquella taula, des de mossens, economistes, actors, membres activíssims de l’EI… I ara resulta que fins i tot 12 diaris catalans –amb l’apunt sempre vital del Partal a Vilaweb– es posen d’acord per fer una editorial conjunta en defensa del Referèndum i contra la possible sentència del TC. Veient aquelles línies no tinc clar que n’hi hagi per alegrar-se’n o per pensar que encara no em entès res. No obstant però, el que si que  és clarament una bona notícia és veure què és el que diuen, des d’Espanya. S’estan posant nerviosos, molt nerviosos. Aquest diumenge un acte al Fòrum presentat pel Calçada, es posarà en marxa la campanya pel referèndum del dia 13 de Desembre a més de 100 municipis de Catalunya. No se perquè però em comença a semblar, tot plegat, una mica significatiu. Avui Vicent Partal, en un acte a la UPF organitzat per la FNEC, ha apuntat una cosa molt i molt interessant. Ha vist processos des de molt a prop de tipus democràtic relacionats amb referèndums arreu del món. I va parlar del de l’apartheid d’Àfrica del Sud. Veure milers i milers de negres fent cues tots vestits de diumenge per anar a votar, fileres de gent davant de les urnes; va ser allí on vaig veure on estava realment el poder. El poder estava en una papereta. I si un dels règims més dictatorials com va ser aquest no va poder contra les paperetes amb l’urna, menys ho podrà fer Espanya. Així que res més enllà de la nostra voluntat.

LA CANÇÓ: Exogenesis: Symphony Part 3 (Redemption), de Muse.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s