Barri moral

Sortir pel matí des de casa i trobar-te enmig d’un Eixample plenament de tardor és segurament un dels millors plaers del dia. Les bufandes, per fi, recobren el seu sentit. Els plataners del carrer perden les fulles amb una rapidesa excepcional, i la gent comença a treure de l’armari els grans abrics i els gruixuts jerseis. Rentar la roba, de nou, torna a ser aquella lenta tasca on la roba i des de la Galeria s’hi asseca sense cap mena de pressa. I la Diagonal irromp trencant la dinàmica quadriculada de les illes de l’Eixample, deixant pas a un constant riu de cotxes, autobusos, motocicletes i les bicicletes. El sol s’escola entre antics edificis, entre les seves balconades i finestres. I res com veure tot això amb banda sonora Muse. Dolça rutina. Sempre he pensat que l’Eixample és el meu barri moral. 
 
LA CANÇÓ: Resistance, de Muse.
Anuncis

3 thoughts on “Barri moral

  1. De retorn a casa, cap allà les 8, cada dia ressegueixo la Diagonal de Sarrià fins ben entrada la Dreta de l’Eixample. És un trajecte que podria cobrir en autobús, però que prefereixo fer a peu. Em reconforta. Gairebé tres quarts d’hora, auriculars a les orelles i plans per sopar. Res més. Travessada Francesc Macià, tan sols fluir i la sensació de pertànyer a aquest espai concret.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s