A prop del teu carrer moral

Sempre he pensat que les millors coses no passen per viure-les sinó per recordar-les i en el millor dels casos poder-les explicar. Feia anys que no olorava un whisky amb cola, amb l’olor aquella d’estius d’efervescent adolecència. L’última illa de l’Eixample que havíem visitat i que no era la nostra havia estat la d’aquell dia a carrer Diputació. I sorprèn veure com la nostra no és ara la illa més maca. La més maca es troba a l’Eixample esquerre, tal i com dius, a prop del teu carrer moral -on per cert ahir hi vaig estar sopant-. Haurem de tornar-hi. I després d’escoltar Mozart qualsevol cosa sembla poc, fins i tot el sur le fil del francès pesat que sempre et faig escoltar. La terrassa, i als nostres peus l’illa de l’eixample, relativament poc il·luminada, i mostrant un modest cel -el modest cel de Barcelona- amb tres o quatre estrelles mal contades. Suposo que ara deus recordar què en diu Roger Mas, de tot això.

LA CANÇÓ: Exogenesis: Symphony Part 3 (Redemption), de Muse.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s