Plaça Reial

Baixem amb el pare per la Rambla. És diumenge i són les deu tocades del matí. La ciutat està concorregudíssima de turistes. Cap de setmana de pont i botigues obertes. Entrem pel carrer Ferran i l’accés a la Plaça Reial es fa pel Passatge Madoz, una mena de placeta que fa de comunicador entre aquest carrer i la plaça de les grans palmeres. Ja de lluny veiem que la Plaça Reial està força plana de gent. Els diumenges fan mercat de tot tipus d’objectes antics. Des de monedes fins a segells i passant per calendaris, pins i plaques de cava. El sol il·lumina mitja plaça, gairebé fins a l’alçada de la font que hi ha al centre, i hi dóna un càlid ambient. La majoria de gent és gran i la boina sembla que sigui l’element impresicndible per travessar els porxos de la plaça i localitzar-te davant d’alguna de les paradetes. La idiosincràsia dels venedors per treure conversa de les coses, si em permeten dir-ho, més banals, és absoluta. No obstant però, enmig de tot aquell brogit de botiguers n’hi ha un hi que destaca per sobre de tots. Es tracta del senyor Lluís, el botiguer més antic de la Plaça Reial. Vesteix amb boina, com no pot ser d’un altra manera, però la seva elegància va molt més enllà del seu barret. Vestit gris elegantíssim, i corbata i camisa. El pare s’hi posa a conversar i per l’accent ens pregunta si som de Lleida (un de tants); i li diem que no. La conversa deriva a parlar de la Guerra Civil i la Batalla de l’Ebre i molt amablement el senyor Lluís ens ensenya una de les coses més maques que he vist i que té per vendre. Es tracta de tot de vinyetes de la Guerra Civil i la República que es posaven a les cartes juntament amb els segells per donar suport a les diferents causes de l’època. I em crida l’atenció una editada a Barcelona i que posa: Per una pàtria lliure i culta. La meticulositat en el tracte i l’afable parla del senyor Lluís és encantadora. Finalment ens acomiadem i el pare es queda una estona més a a plaça mentre jo enfilo camí cap a Liceu. I de sobte penso que les fulles marronoses i verdes que decoren la parada de metro són ben boniques.

LA CANÇÓ: Undisclosed Desires, de Muse.

Anuncis

One thought on “Plaça Reial

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s