És l’hora de la llibertat

Una servidora va poder estar, el passat dia 13 de setembre, a la Vila d’Arenys de Munt. Si recorden es tractava del dia on es va celebrar la primera consulta sobre la independència de Catalunya de tot el país. Poques coses que he pogut viure col·lectivament es poden comparar amb tot el que vam poder sentir, tots els presents, durant tot aquell dia. A part d’evidenciar un moviment que escapa d’una forma espectacular i que va molt més enllà dels partits polítics -tots, des del primer a l’últim-; vam poder viure milers i milers de persones quina era -ni que fos amb un referèndum jurídicament no vinculant- la nostra manera d’entendre la llibertat. Resultat: participació d’un 40% i un 96% a favor del sí. Que d’acord, pràcticament només els qui volien la independència van sortir al carrer aquell dia. I que les condicions no són les mateixes que en un futur i eventual referèndum vinculant a nivell nacional. Però una cosa si que va quedar clara: quan comencem a fer coses serioses des de fora -l’endemà més de 60 diaris en paper d’arreu del món van fer referència a la consulta d’Arenys- ens comencen a tenir en compte. Amb esdeveniments com aquests el nostre país passa de ser una comunitat autònoma de règim comú d’Espanya a un poble adult que n’està fart de tanta estupidesa i mediocritat castellana. I encara puc recordar les cares, les mirades d’il·lusió, d’esperança, de tots els qui vam poder estar aquell dia a Arenys escoltant el recompte final, allà, al mig a la Riera, expectants per conèixer el desenllaç d’allò que semblava una anècdota. I el cap de setmana que ve resulta que més de cent municipis de Catalunya estan cridats a les urnes per respondre a una senzilla pregunta: Està d’acord que Catalunya esdevingui un Estat de Dret, independent, democràctic i social, integrat en la Unió Europea?. Perquè ja ha arribat l’hora de la llibertat. I encara que cap d’aquests referèndums no sigui jurídicament vinculant, estan impregnats d’un altíssim contingut polític. No deixem escapar la oportunitat de dir qui volem ser per tal de ser molt millors. I el Priorat, en un futur no pot pas quedar-se de braços plegats. Perquè tal i com va escriure el poeta Miquel Martí i Pol, nosaltres tenim l’obligació moral de fer-ho.“Posem-nos dempeus altra vegada i que se senti la veu de tots solemnement i clara.Cridem qui som i que tothom ho escolti. I en acabat, que cadascú es vesteixi com bonament li plagui, i via fora! que tot està per fer i tot és possible”.

* article publicat a El Diari del Priorat el dia 5 de desembre de 2009.


LA CANÇÓ: Unnatural selection, de Muse.

Anuncis

2 thoughts on “És l’hora de la llibertat

  1. ES EVIDENT,QUE AL TRILERO DE LA MONCLOA L’ESPANTA LA GENT AL CARRER,PACTA QUANSEVOL BAJANADA AMB QUANSEVOLS FRIKIS,L’ECONOMIA GENERAL L’IMPORTA UN GARGALL,TE POR A LA GENT AL CARRER….DESPRES DEL TRIUNFAL 13 TOTHOM AL CARRER.

  2. Jo ja he votat, vot anticipat, al meu poble.

    És hora de la llibertat, i d’enviar a l’atur a molts falsos catalanistes, que han usat la bandera, per pactar amb el suposat enemic, i aconseguir unes bones contes i riqueses. D’enviar a l’atur a molts falsos profetes que amb un monodiscurs, han abandonat totes les altres virtuts del ser humà. I de a partir de la llibertat, construïr un país de llibertats, que España mai ens donarà.

    És hora de la llibertat si, però si cal, també de la lluita, sense pors, sense tenir en compte la butxaca tant sols, i de tenir a la fi, vertaders polítics.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s