12-D

Feia dies que esperava l’article de la Pilar Rahola sobre l’esdeveniment de demà diumenge. I finalment avui ha arribat. Amb el seu to de sempre al final ve a dir la més gran evidència de tot el què hem viscut aquests darrers temps: “Sólo cabe felicitarse por la sensatez ciudadana, cuya valentía en preguntarse por el futuro de su país choca con la cobardía de los partidos, todos tan asustados que aún no saben dónde esconder la cabeza. ¡Pobres! Creían dirigir el país, y el país los dirige a ellos.” I no se com acabarà tot plegat, però si alguna cosa hem fet és donar una lliçó d’una maduresa democràctica de la societat civil espectacular com pocs països: volent un Estat i  fent d’Estat, exercint-lo com a tal. El temps dirà, però una imatge com aquesta, la de la voluntat del poble, no la pot aturar absolutament ningú. Excepte, és clar, nosaltres mateixos.

LA CANÇÓ: Uprising, de Muse.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s