Balanços (algunes idees)

Amb poc més de dos anys s’han produït uns canvis polítics d’allò més interessants al nostre país. Fa tot l’efecte que allò que en dèiem “l’eix”, s’ha desplaçat, s’ha mogut i crec que ho  està en la bona direcció. Tal i com afirmava l’amic Guillem Carol al seu bloc, ara mateix no estem en condicions per preveure què significarà, en un futur, aquest procés obert de consultes, amb les eleccions nacionals a tocar, sentència del TC al caure, etc. No obstant però, si que es poden fer algunes constatacions que es poden intuir i s’han pogut veure:

u) En termes generals es pot afirmar que el 13D va ser un èxit. En un primer lloc recordar que estem davant d’un procés engegat per i des de la societat civil, i que els mitjans econòmics, socials i propagandístics no són els d’unes eleccions convencionals. Així que a part de la crítica a les estúpides i indignants batalletes d’ahir a la premsa entre els de la Coordinadora Nacional i Osona Decideix, la participació va ser en general molt correcta; i en segon lloc dir que el ressò internacional de les consultes ha estat l’element clau en tot el procés i fa que podem afirmar que ha estat un procés positivíssim.

dos) El posicionament, encara que tard, de CDC i ERC, comença a dibuixar la línia d’on està el suport polític de partits en aquest debat clau independència – autonomia. Encara que el paper galdós d’ERC despenjant-se a l’últim moment va donar cert ressò, també són d’agrair declaracions de Felip Puig defensant la participació a les consultes –no obstant, encara falta molta feina per fer dins les files de CDC…- el paper extremadament decebedor d’ICV, on llegeixo coses com això; i el patètic numeret del govern inaugurant la línia 9 del metro el dia on mig país té els ulls posats amb les consultes sobre la independència; i el Montilla dient que aquesta inauguració suposava una materialització de l’avenç en l’autogovern del nou Estatut. Quins collons, Déu meu. Així que a part que l’eix es mou comencen, a poc a poc, a caure les màscares. I com va dir Carles Boix a un article a el Singular Digital, apel·lant a actituds, si em permeten dir-ho, força doblega-esquenes, que no se si ens juguen massa a favor: “aquesta onada secessionista està creixent, i que té molt d’espai per on créixer fins a poder arribar a consolidar una majoria del país. El que és evident, però, srs Mas, Herrera i tants d’altres, és que aquestes majories cal construir-les. No n’hi ha prou amb dir que fer referèndums és una cosa arriscada. No n’hi ha prou amb respondre per separat o unitàriament a la sentència del TC. Cal conrear l’opinió pública, cal explicar, cal liderar, cal fer entendre que no ens en sortirem si no fem un país visible. El bon polític crea horitzons creïbles.”

tres) el paradigma de l’independentisme ha passat a ser un element central al nostre país amb molt poc temps. No sé quan durarà, però està clar que estem anant en bona direcció. Ara falta reflexionar amb seriositat i rigor sobre què és el que es va fer bé i què es va fer malament el dia 13D –crec que l’amic Elies en fa una molt bona lectura–; i sobretot, deixar les picabaralles personalistes per un altre moment. Tal i com va fer un amic el símil d’aquell famós joc de les cadires, és com quan entre alguns intenten jugar-hi per no quedar-se sense cadira a l’últim moment- I això és un procés massa important per cagar-la. Estem donant al món un exemple de socetat civil seriosa, així que a treballar. Som-hi!

LA CANÇÓ: The resistance, de Muse.

Anuncis

3 thoughts on “Balanços (algunes idees)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s