Neva

I la neu cau des del cel, com quan en un colador quan s’hi escolen els petits granets d’arròs entre els diminuts foradets. El verd, marró i gris d’hivern dels arbres es comença a amagar sota el blanc que ho tenyeix tot. La mimosa -i com tots nosaltres-, des del jardí, fa com que no s’ho acaba de creure. Dos nevades en menys d’un mes. Embadalida, resta immòbil pensant que, amb sort, el pes de la neu no li farà trencar cap branca. El cel no és ni blau ni gris: també és completament blanc. Com si els flocs també volguessin pintar capritxosament els núvols, abans d’arribar a terra. El ritme de la neu agafa una intensitat màgica. I es poden veure algunes taronges sense collir, d’un color ben viu, resistint immòbils, al pati del costat. I al fons, els xiprers, inalterables estiu i hivern, sobresurten qualsevol dimensió per sobre les teulades. Doncs això, neva.

* fotografia de Nacho Mateo.

LA CANÇÓ: Supermassive Black Hole, de Muse.

Anuncis

One thought on “Neva

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s