Montserrat III (Lectura)

Si d’alguna cosa pots quedar plenament convençuda després de llegir les Memòries de Jordi Pujol, és del fracàs del model d’Estat que tenia i té el President pel que fa a Espanya. Bé, o com a mínim en part. És clar que Pujol ens parla d’una Catalunya i d’una Espanya recent sortida de la dictadura. El segon volum tracta d’explicar tant la seva obra de govern al capdavant de la Generalitat de Catalunya com també dels reiterats intents de participar en política espanyola amb la intenció de crear una Espanya on hi pugés cabre Catalunya. I sí que és cert que el model autonòmic ha donat coses positives a Catalunya, no ens enganyéssim. Però el que és sorprenent és que Jordi Pujol, l’any 2009, data de publicació del segon volum de les Memòries, encara tingui aquesta insistent “mania” de posar entre Catalunya i Espanya aquesta conjunció i. Hi ha ben pocs polítics que verbalment, en l’actualitat, defensin el model autonòmic tal i com ho fa Pujol. I no crec estar dient cap barbaritat. Des de l’Artur Mas, passant pel Conseller Castells o d’altres destacats polítics no independentistes, estan començant a desplaçar el seu discurs cap a noves posicions. A poc a poc, però ho estan fent. No obstant però, aquesta insistent manera de veure una possible i irremediable entesa entre Catalunya i Espanya (perquè si Pujol no ho cregués així la seva verbalizació i discurs hauria virat en posicions més, diguem-ne, radicals) m’aclapara força. I que quedi clar que dic aquestes paraules des del més profund respecte cap a la figura de Pujol. En tot cas però, una altra cosa que si que m’ha cridat l’atenció de les Memòries és un fragment que parla sobre com intentaria resumir la història de Catalunya. I el President en fa dues versions. La primera la intenta resumir en només cinc segons i diu: “Catalunya és l’empelt entre Jaume I i la revolució econòmica dels segles XVIII i XIX.” I una altra de més llarga de vint segons que diu: “Catalunya és la combinació d’allò que ens ve de l’edat mitjana -que és la nostra llengua, el nostre territori, la nostra llengua, les nostres intencions i la nostra consciència de país- amb la revolució de tipus mercantil, de tipus agrari i de tipus industrial de final del segle XVIII i de tot el XIX.”

LA CANÇÓ: Soldier’s Poem, de Muse.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s