Binocles

Cada diumenge passo per davant de dues parades de flors del carrer València. I sempre, sempre, sempre, cada diumenge del món, hi trobo nois i homes relativament joves comprant-hi flors. I cada diumenge m’entra la curiositat de saber qui deuen ser les noies que, un diumenge, rebran aquelles flors. I no se perquè però sempre m’acaben passant lletres dels Amics de les Arts pel cap: “súper heroi, súper bon noi, i el ser el gendre que volen les sogres; súper heroi, súper cofoi, i arreglar immediatament tot allò que no funciona i no ser mai un d’aquells que només se’n recorden… de santa Bàrbara quan trona!”. I la conclusió és que haurien de fer una versió masculina de la cançó Els binocles d’en Pere: “per mi que ho fas expressament, per mi que te m’han fet a mida, per mi ja podem finiquitar, per mi el que queda de vida” […] per mi, que si mai ets de veritat, per mi semblaràs de mentida”; i és clar, incloure “i te’n vas al carrer València a comprar flors diumenge per la nit”. Doncs això, prenguin nota. (he,he)

LA CANÇÓ: Blackout, de Muse.

Anuncis

One thought on “Binocles

  1. Hahahaha, i la vergonya que passem, els homes, quan ens pregunten: i quines flors vol? Glups! quines flors? Ves a saber… flors… flors! les que siguin… ostres, quin problema!

    (ei, i t’ho diu un que -de vegades- també compra flors al carrer València)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s