Pluja. Blackout.

La vida quotidiana en una ciutat com Barcelona, quan plou, és completament decadent. Ara bé, fer la mateixa vida sota aquella mena de xirimiri on el paraigües no fa gairebé cap falta, em resulta genial. El terra no està suficientment mullat com per haver de patir pels tolls i les sabates; l’aigua ordena la ciutat i els qui hi transiten -com en una bona ciutat europea-; i tot plegat sembla agafar una dimensió més concreta i pausada. I tot això em ve al cap caminant al ritme del vals de Blackout i pensant que si tot va bé em queden poquíssimes setmanes en aquesta ciutat que m’ho ha sabut donar tot. Don’t grow up too fast And don’t embrace the past This life’s too good to last And I’m too young to care, yeah… En fi, que sí: definitivament l’aigua ordena.

LA CANÇÓ: Blackout, de Muse.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s