Quan veus

I fa molta por veure passar per davant grans persones i que pots fer ben poca a cosa per retenir-les. I potser, en gran part, si esdevenen grans persones és justament perquè en poc temps han aconseguit tocar-te quelcom de ben endins. I ho han fet de tal manera i en un espai de temps tant breu que fan que ho trobis totalment sensacional. I de les persones, per sort, ens acostumem a quedar amb els petits detalls, aparentment insignificants, com instants d’un cafè, un passeig, d’una trucada, d’un cap de setmana a Lavapiés, d’una nit de festa, o de compartir el recorregut d’un museu amb immenses obres d’art envoltant-nos per tot arreu. Ens omplim la boca de tòpics tot sovint, pensant amb grans objectius vitals, però t’acollones –i perdonin la grolleria– quan veus que la felicitat no depèn essencialment d’un mateix, sinó també de la sort de trobar-te altra gent que vol compartir-la amb tu.

LA CANÇÓ: My Iron lung, de Radiohead.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s